Resultats de la recerca etnogràfica desenvolupada i proposta de disseny dirigida a abordar els problemes i necessitats detectats que s’han trobat a la comunitat.

1. Funcionalitats pràctiques, dimensions culturals i funcions simbòliques 

“El diseño como proceso debe integrar conocimiento específico del campo con un mayor entendimiento de los seres humanos para quienes se diseña, las circunstancias sociales en las cuales el acto de diseño se lleva a cabo, y el contexto humano en el que se utilizan los objetos diseñados”. (Mercedes et al., n.d., p. 32)  

L’estudi  del comportament humà m’ha donat la oportunitat de recollir dades i obtenir coneixement sobre les seves experiències i necessitats al voltant del joc dels escacs. L’espai físic i el digital, les relacions socials, els hàbits i creences observades formen part de la seva identitat, cultura material i univers simbòlic. 

Em faig doncs la pregunta: ¿què és el que dona sentit a les seves accions, conductes i objectes? A partir de la triangulació de Troballes de la Memòria de camp he establert processos de significats i identitats que ens ajuden a comprendre quina és la seva construcció cultural simbòlica i raó de ser.  

• La motivació, l’acompanyament i guia en l’aprenentatge 
• L’evolució en el joc i la diversitat de situacions 
• La observació, raonament i superació de reptes individuals i en equip 
• La concentració, competició i respecte per les normes 
• La honestedat i perseverança en el joc 
• El companyerisme i la fraternitat 
• La diversió en les dinàmiques de les activitats tant en entorns físics com digitals 
• La promoció dels escacs en entorns educatius i de competició amb un major nombre de federats. 
• La construcció de sinergies entre aficionats, docents i altres organitzacions. 
• L’herència d’un esport que passa de pares/mares a fills/filles 
• L’emoció i expectació dels campionats 
• Els valors i l’aprenentatge en la superació de reptes 

2. Necessitats culturals o problemàtiques socials 

La proposta pretén construir una identitat digital alineada amb la seva cosmovisió i millorar la seva estratègia comunicativa. En concret el replantejament de disseny recau en una pàgina web que permeti significar la realitat de la comunitat, tot afrontant una sèrie d’estereotips consolidats en l’imaginari social:  

• Percepció de complexitat del joc 
• Exclusió de presència femenina en l’esport 
• Poca promoció en comparació amb altres esports o activitats recreatives més arrelades en la cultura popular  
• Enfoc individual del joc amb aficionats de perfil distant  
• Abandonament de l’esport a partir dels 12-16 anys 
• Poca visibilitat del Club als seus espais físics 

3. Procediment del projecte

Benchmark

En primera instància he realitzat un Benchmark sobre diferents pàgines web de clubs d’escacs amb una intenció comparativa sobre les tendències de disseny i continguts que hi ha en el context que ens dirigim.  

Definició d’estructura web 

La web Club d’Escacs Gerunda segueix un format blog amb publicacions d’events i que permet comentaris als seus lectors. Degut a que no s’actualitza com els altres canals comunicatius (Instagram, Facebook i Twitter) es planteja com un lloc web amb contingut de valor més estàtic però mantenint pàgines de noticies que si s’actualitzen. 

Pàgina d’inici: posant especial atenció a les imatges, els textos i CTA. Les imatges idealment fan referencia a l’esport i interpel·len al públic objectiu fent servir persones reals. 

• Barra de navegació, logotip (pàgina d’inici), enllaç a pàgines ¿Qui som?, Escola d’escacs, Actualitat, LLiga catalana i Torneig. CTA formulari de contacte. 
• Header;  benvinguda amb un enllaç CTA a la pàgina d’Activitats.  
•  Valors i pilars simbòlics del Club ; icones per representar pensament, estratègia, concentració, creativitat, perseverança i respecte.  
•  Interpel·lem al públic femení; amb un enllaç CTA al formulari de contacte.  
• Actualitat del Club; darreres activitats del Club amb CTA a la pàgina d’Actualitat 
• Enllaços d’interès; plataformes més utilitzades i conegudes pels aficionats 
• Footer; dades de contacte i horari, informació i CTA a formulari de contacte. 

Pàgina ¿Qui som?: Es presenta el Club, la seva Junta directiva i docents, es reserva un espai per Testimonis i incloure experiències que aporten valor a l’esport. 

Pàgina Escola d’Escacs:  llocs i horaris on es realitzen els cursos i activitats del Club amb un resum de les Activitats més destacades i enllaç al detall de l’activitat. 

Pàgina Actualitat: notícies del mon dels escacs amb enllaç al detall de la notícia 

Pàgina Lliga Catalana: informació relativa a com federar-se i els seus beneficis 

Pàgina Torneig: calendari dels campionats que el Club organitza, hi participa i hi participen els socis del Club 

Paleta de colors 

La paleta de colors s’articula a partir del blau ja existent i s’amplia a un color subordinat (taronja) i un color d’accent (groc).  

• El blau: intel·ligència, emocions profundes com la amistat, la fidelitat i la serenitat.
• El taronja: creativitat, energia constructiva i estimula el desig.
• El groc: riquesa, acció i força. 

Look and feel 

Mostra la sensació a nivell gràfic i quines combinacions valorar en el moment de fer el disseny final. 

Tipografia 

Plus Jakarta Sans Serif, disponible sota llicència de codi obert a Google Fonts. De formes geomètriques amb una bona llegibilitat en pantalla. 

Sistema de disseny 

En previsió de possibles iteracions es proposa fer servir la llibreria de codi obert Carbon Design System per garantir una implementació més àgil i una consistència en el disseny de producte.  

Moodboard

4. Presentació 

Aprofitant la localització del Club i per continuar amb la dinàmica de les trobades mantingudes durant la pràctica, la presentació de la proposta s’ha fet presencialment. La reunió va tenir lloc al Centre Civic Sant Narcís el 9 de febrer amb el president Josep Serra, a qui vaig mostrar el prototip interactiu dels wirefames. El format va permetre experimentar amb el nou disseny i estructura de navegació, al mateix temps que és de gran utilitat per explicar la navegació i funcionalitats al desenvolupador del projecte. D’aquesta primera aproximació i amb la seva col·laboració vaig aplicar els següents canvis: 

• Vocabulari tècnic en el contingut textual 
• Afegir a enllaços d’interès l’Ajuntament de Girona i UDG 
• Afegir enllaços dels Centres Cívics a la pàgina d’activitats 
• Afegir Espai Cívic Mercadal 
• Eliminar tag de categories al calendari 

La següent trobada es va fixar per presentar el projecte a la Junta del Club el dia 18 de febrer però en darrer terme l’han ajornat pel dia 25 on es presentarà el prototip de disseny final a la comunitat. Seguint amb el criteri de open source que s’ha utilitzat en els recursos integrats en la proposta, aquesta creació s’entrega sota llicència CC BY SA 4.0 per donar la màxima llibertat a la comunitat de compartir i adaptar, segons futures necessitats o significats que calgui reformular.

Enllaç a projecte Figma 

5. Bibliografia

Cites

​Mercedes, T. :, González, M., González Rodríguez, R., Rodríguez, A., Ton, C., Con, O., Smith, R. C., & Kjaersgaard, M. G. (n.d.). Entre hacer y conocer Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual Edición y coordinación de la traducción: Mercedes Martínez González. 

Imatges

​​Adobe Stock. (n.d.-a). Imatge 1. Laptop with Web Page Screen Mockup. Retrieved January 20, 2024, from https://stock.adobe.com/es/search/templates?filters%5Bcontent_type%3Atemplate%5D=1&k=mockup+DESKTOP&order=relevance&safe_search=1&limit=100&search_page=2&search_type=pagination&acp=&aco=mockup+DESKTOP&get_facets=0&asset_id=569323873 

​Adobe Stock. (n.d.-b). Imatge 9. Laptop Web Screen Mockup. Retrieved January 20, 2024, from https://stock.adobe.com/es/search/templates?filters%5Bcontent_type%3Atemplate%5D=1&k=desktop+mockup&order=relevance&safe_search=1&limit=100&search_page=1&search_type=usertyped&acp=&aco=desktop+mockup&get_facets=0&asset_id=569323993 

​Ajedrez con cabeza – Club y escuela de ajedrez en Madrid. (n.d.). Imatge 2. Retrieved January 20, 2024, from https://ajedrezconcabeza.com/ 

​Benvinguts al nostre club! – Club d’Escacs Torreblanca. (n.d.). Imatge 4. Retrieved January 20, 2024, from https://escacstorreblanca.com/ 

​Club de ajedrez • Peón Negro. (n.d.). Imatge 5. Retrieved January 20, 2024, from https://peonnegroajedrez.com/socios/ 

​Club Escacs Torre negra. (n.d.). Imatge 3. Retrieved January 20, 2024, from https://www.clubtorrenegra.com/ 

​Paettom.com. (n.d.). Imatge 7. Retrieved January 20, 2024, from https://paletton.com/#uid=33z0u0ktbDSi6M1nBH5Ccv9CYnV 

​Paletton.com. (n.d.). Imatge 6. Retrieved January 20, 2024, from https://paletton.com/#uid=33z0u0ktbDSi6M1nBH5Ccv9CYnV 

​Typescale – Create stunning typography, generate C. and find inspiration. (n.d.). Imatge 8. Retrieved January 20, 2024, from https://typescale.com/ 

Descripció del treball de camp

Descripció de la comunitat

El Club d’Escacs Gerunda ostenta la seva seu al Centre Cívic de Palau de Girona i la seva inquietud principal és la promoure el joc dels escacs en l’entorn educatiu, de competició i lúdic. Per dur a terme aquest objectiu organitzen la programació de cursos en col·laboració amb diversos centres cívics de Girona mitjançant activitats dirigides a un target d’edat molt ampli a partir dels 6 anys. L’espai utilitzat pels cursos acostuma a ser una aula situada a la segona planta del centre cívic en qüestió que consta de diverses taules, cadires, pissarra, pantalla gran i mobiliari per deixar efectes personals. Son sales amb il·luminació fluorescent on no es percep un soroll exterior. El material emprat és divers segons el tema a tractar durant la classe però els escaquers, les peces, l’ordinador, el quadern d’aprenentatge i les plataformes Lichess.org/ Chess.com son elements que destaquen en les seves pràctiques diàries. El volum d’alumnes oscil·la entre els 6 i 20 amb una presència majoritàriament masculina el en que predomina la agrupació per nivell de joc o concordança d’edat. La junta directiva del Club es reuneix un cop per setmana per tractar les activitats/competicions previstes i acordar el tipus de suport gràfic que es necessita per fer difusió i informar als interessats. Cada membre de la junta s’encarrega dels cursos que imparteix a part d’altres responsabilitats com la creació de cartells, comunicació externa, classes a les escoles, organització de campionats i programes de ràdio entre altres. 

Preguntes guia i expectatives

L’entrevista etnogràfica 

Les preguntes inicials i concretes m’han servit no només de guia per entrevistes informals i entrevistes semiestructurades, si no que han estat l’instrument per extraure les dades de cadascun dels escenaris, descobrir les maneres de fer, conèixer els aspectes simbòlics i significats propis de la comunitat que es poden traslladar a altres contextos on son desconeguts.  

PREGUNTES OBERTES INCIALS 

• Quin és l’objectiu del Club?
• Quins aspectes creuen que son millorables per assolir-lo? 
• Quins son els principals entrebancs que es troben per aconseguir-lo?  

PREGUNTES CONCRETES 

Sobre el Club: 

• Quines altres persones intervenen directament en la gestió del Club?
• Quines son les seves tasques, com les realitzen i com s’organitzen?
• Com es relacionen entre ells?
• L’objectiu del Club és compartit entre tots els membres?
• Tenen dependències amb alguna entitat o organització?  

Sobre els alumnes/jugadors:  

• Quin perfils d’alumnes s’apunten a l’escola?
• Quin és el comportament i la satisfacció dels alumnes? 
• Quines son les seves motivacions i quines expectatives tenen en relació amb joc dels escacs?     

Sobre les relacions entre les dues parts:  

• Quins son els valors compartits entre el Club i els alumnes?
• Com son les relacions entre els alumnes i envers als dinamitzadors de l’aula? 
• Quines dinàmiques/normes tenen?  

Sobre l’espai:  

• Quin material/eines es fan servir a l’aula?
• Quina quantitat d’alumnes hi ha?
• Com és l’espai?  
• Qui interactua dins d’aquest espai? 

“Un dels objectius fonamentals de la visió etnogràfica és adquirir la capacitat de veure a través dels ulls de l’usuari per comprendre la veritable natura i el rol que un determinat ítem té en la seva experiència i ús ostensiu”  ​(Joan Vinyets i Rejón, 2012, p. 10)​,  per això vaig considerar rellevant establir contacte amb els alumnes més joves i dissenyar una entrevista focalitzada que vaig realitzar presencialment en grups de dos. Tenint en compte els fonaments ètics vaig  sol·licitar el consentiment als entrevistats i informar-los “de los propósitos de la entrevista en particular y de la investigación en gerenal.”  (Eduardo Restrepo, n.d., p. 81)  i s’ha mantingut l’anonimat en aquells casos de menors de 14 anys per protegir la seva identitat. 

ENTREVISTA FOCALITZADA A MENORS DE 14 ANYS

• Quan vas començar a jugar escacs ?  
• Què és el que més t’agrada de jugar a escacs i venir al Club? 
• Què et semblen els materials que feu servir a l’aula? 
• Jugues a alguna plataforma online? 
• Tens facilitat per jugar escacs en el teu entorn? 

Enllac a drive Audio entrevista

Les expectatives

La investigació etnogràfica ha obert noves oportunitats basades en el disseny centrat en l’usuari i els escenaris participatius, així com la possibilitat d’identificar una pregunta d’investigació i necessitat latent de la comunitat a partir de conèixer la seva cosmovisió. Entendre l’univers cultural propi dels diversos actors, observar les seves relacions i experiències i sobretot poder comparar “el que fan” amb “el que diuen que fan” m’han portat a detectar que part dels valors i la versió inherent del que representa l’esport dels escacs es perden i no es comuniquen tal i com son per ells. En aquest punt la pregunta d’investigació gira entorn a generar una proposta de disseny que connecti amb els seus valors, transmeti de forma profunda el seu context amb l’objectiu de promoure el joc dels escacs. 

Explicació metodològica

El meu primer contacte amb la comunitat va ser per correu electrònic el 7 de Novembre amb la proposta de fer un estudi etnogràfic sobre el Club d’Escacs Gerunda. Em va respondre en Quim Mundet representant del Club amb qui vaig mantenir una conversa telefònica per aprofundir els detalls de la meva proposta. Per aconseguir l’autorització en ferm vaig contactar amb en Josep Serra president del Club i ens vam reunir el dia 10 de novembre en una cafeteria propera al Centre Cívic de Palau per comentar quins eren els objectius d’estudi.  Ens vam intercanviar els números de telèfon per concertar les següents visites d’observació participant. Les trobades i comunicació es van fixar per whatsapp, medi que també vam utilitzar per què em fes arribar els podcasts del programa de ràdio “Escacs en Joc” que emet setmanalment a Radio Girona FM. Els dies 29 i 30 de novembre, 1, 2 i 4 desembre vaig començar el treball de camp per respondre a una pregunta d’investigació que no estava del tot definida practicant l’observació participant multisituada amb l’objectiu de “seguir a las personas, las cosas, las ideas y sus diferentes conexiones”.  (Eduardo Restrepo, n.d., p. 13) . D’aquesta manera vaig assistir a diverses classes d’escacs que imparteixen al Centre Cívic de Palau, al Centre Cívic de Sant Narcís i al Campionat d’Escacs Actius d’Edats de Girona per ”establecer una comprensión adecuada de las prácticas y los siginificados que son de interés”.  (Eduardo Restrepo, n.d., p. 30)  amb el temps necesari i ajustant-me als horaris i disponibilitat de la comunitat. 

La participació en les seves activitats van donar peu a l’acceptació de la meva presència i a la configuració de la meva identitat dins de la comunitat. Posant en pràctica la paciència, la cordialitat i l’empatia es va crear un ambient de confiança per converses informals i poder introduir la fase de les entrevistes formals. Revisar les anotacions en el diari de camp em va ser útil per identificar aquelles qüestions i entrevistats que podien ser rellevants per la investigació i realitzar-les amb el consentiment previ de la comunitat. D’una banda vaig entrevistar a un grup d’alumnes de l’escola entre 12-13 anys presencialment amb una guia de preguntes curta enfocada a saber quina era la seva motivació i el significat simbòlic de jugar als escacs. D’altra banda vaig entrevistar amb les preguntes inicials al docent Luís Enrique Valle mitjançant una video trucada per Whatsapp que va durar mitja hora. 

Les dificultats

La primera dificultat que vaig trobar era la de saber quina era la meva pregunta d’investigació i com podria “distinguir lo que es pertinente de lo que no lo es”  (Eduardo Restrepo, n.d., p. 27) . Davant d’aquesta incertesa vaig optar per estar atenta durant la observació participant amb ”una mirada reflexiva sobre aquellos asuntos  de la vida social que son relevantes para la investigación adelantada.” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 30) . La dedicació del temps necessari, el saber estar aplicant el sentit comú i el registre continu d’allò que vaig observar han estat cabdals per interpretar les activitats, les relacions establertes en la comunitat i els valors que son fa significatius dins la seva cosmovisió particular. 

 La  segona dificultat ha estat en el moment de les entrevistes o converses informals per trobar “qué  formulación se ajusta más a lo que ellos van a poder entender mejor, ya que con ella se van a sentir seguros, con su propia autoridad, a la hora de responder. “ ​(Arce, 2000, p. 115)​. Donar el temps i l’espai per la resposta de l’entrevistat, re formular les preguntes i en algun cas prendre nota d’un ”no ho se” han estat reptes afrontats. Tot i així la revisió posterior i recordar el moment en qüestió m’han aportat informació subjectiva ”que constituye información valiosa a la hora de comprender los alcances y los límites de las respuestas obtenidas.”​(Arce, 2000, p. 86)​ 

La tercera dificultat ha estat l’anàlisi i la triangulació de dades recollides online i offline pel temps que he dedicat a rellegir el diari de camp, les entrevistes i les anotacions. Per resoldre-ho he plantejat uns esquemes a Miró on he resumit el més rellavant de les troballes i creat categories per poder vincular-les i extraure una línia clara de conclusions. 

Troballes o insights

Miro ha estat l’eina que m’ha facilitat la ordenació de materials per l’anàlisi i obtenir un esquema de redacció que he dividit segons el terreny observat. D’una banda pel treball offline he tingut en compte tota la informació recollida en el Diari de Camp i les entrevistes. D’altra banda per l’análisi de l’entorn digital he observat la seva pàgina web i els seu perfil de Twitter, Instagram i Facebook. 

Troballes offline 

Alhora que he re llegit les dades he pres nota de les més rellevants i les he agrupat en quatre categories Satisfaccions, Afeccions, Sorpresa i Oportunitats. Dins de satisfaccions es mostren els plaers que representa jugar a escacs pel usuaris. D’alguna manera és la recompensa que s’emporten o l’objectiu que busquen amb la seva participació dins de la comunitat, en definitiva el significat simbòlic. 

La secció d’Afeccions fa referència als pains detectats dins dels espais físics i representen els escenaris de frustació que els afecten i que poden tractar-se com a oportunitats. 

El grup de notes Sorpresa son “cuestiones que tienden a pasar desapercibidas no porque estén ocultas y sean extraordinarias, sino por todo lo contrario: están a la vista de todos en su existencia ordinaria, cotidiana y familiar” ​(Eduardo Restrepo, n.d., p. 35)​. Descobriments de l’intangible, de les actituds i emocions dels observats que conec però difícilment les hagués atribuït a la cosmovisió del joc dels escacs per les associacions a estereotips culturals. 

Des de l’empatia i connectada amb els valors de la comunitat he concretat una sèrie d’idees que es podrien proposar a la junta del club. Principalment es tracta de comunicar la seva cosmovisió sobre el joc dels escacs a aquelles esferes que no la coneguin o pugui ser esbiaixada, desmitificar estereotips i posar en relleu els valors des el coneixement profund dels seus usuaris. 

Troballes online 

Per tenir en compte el tipus de connexions i relacions que s’estableixen en la seva esfera digital he observat el contingut, l’apariència i les imatges de les 4 plataformes. “Ser testigo de lo que la gente hace, le permite al etnógrafo comprender de primera mano dimensiones fundamentales de aquello que le interesa de la vida social.” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 57)  

La informació recollida m’ha servit per crear un marc teòric comparatiu amb el treball de camp offline i establir connexions entre ells. De la mateixa manera també he identificat amb l’anotacions les Satisfaccions, les Afeccions i les Oportunitats. 

PÀGINA WEB 

Contingut:  

• Header: tendencias,logotip, XXSS i cercador 
• Barra de navegació: 4 categoríes (Escola d’Ecacs, Novetats, Lliga Catalana i Torneig 
• Cos principal: publicacions ordenades per data, accés a Entrades recents, Cercador, Comentaris recents, accés a Arxius per ordre cronològic, accés a Categories (igual que barra de navegació) 
• Footer: Copyright i XXSS 

Apariència: 

• Estil: similar a flat design, minimalista i de simplicitat estètica 
• Colors: predominen la gamma de blaus, destaquen el títol de les publicacions en color i contrast en gris o blanc per titols o links a pàgines de segon nivell 
• Tipografia: sans serif en caixa lata i baixa 
• Recursos gràfics: transparències sobre imatges 

Imatges:  

• Realistes dels events, activitats i campionats 

TWITTER 

Contingut:   

• Quantitat de publicacions:  8.657 
• Antiguitat: setembre 2009 
• Seguint: 347 
• Seguidors: 897 
• Tipus de publicacions: Pròpies i altres usuaris 
• Freqüència: gairebé diaria o diverses vegades en un dia 

Apariència:  

• Imatge de perfil equip federació amb samarreta corpotativa 
• Claim motivador 

Imatges:   

• Realistes dels events, activitats i campionats, cartells, moviments del joc, classificacions de campionats, videos c) Aprenentatges: 

INSTAGRAM 

Contingut:   

• Quantitat de publicacions:  86 
• Etiquetades: 57 
• Seguint: 64 
• Seguidors: 554 
• Tipus de publicacions: Pròpies  
• Freqüència: esporàdica o constant quan hi ha hagut un event 

Apariència:  

• Imatge de perfil, logotip 
• Claim descriptiu 

Imatges:   

• Realistes dels events, activitats i campionats 

FACEBOOK 

Contingut:   

• Amics: 1378 
• Tipus de publicacions: Pròpies  
• Freqüència: esporàdica o constant quan hi ha hagut un event 
• Mitjana de “Me gusta”: 15 per publicació 
• Apariència:  
• Imatge de perfil, ampionat de categories infantils 
• Logotip 

Imatges:   

• Realistes dels events, activitats i campionats, cartells, videos, moviments de jugades 

Aprenentatges 

Tot i haver triat un objecte d’estudi completament desconegut per evitar segons quin biaxos, m’he pogut adonar que les meves creences sobre els escacs també estan influenciades per estereotips presents en la nostra societat. Jugar als escacs és difícil, és un esport d’homes, és avorrit… afirmacions que provenen del desconeixement i que no ofereixen una realitat més enllà de la pròpia. L’apropament a questa comunitat m`ha permès descobrir els significats simbòlics d’una cultura des de la seva manera d’entendre el mon. He aprés a conèixer un entorn, una cultura i les seves necessitats i per això és cabdal sortit dels propis dogmes. “El acto de participar cubre un amplio espectro que va desde <estar allí> como un testigo mudo de los hechos, hasta integrar una o varias actividades de distinta magnitud y con distintos grados de invlucramiento” ​(Eduardo Restrepo, n.d., p. 57)​. Fer una immersió per entendre com pensen, per que fan el que fan i de la manera que ho fan, escoltar els seus relats, observar des del desconeixement, practicar la paciència i la cordialitat, deixar-me sorprendre per les situacions familiars, desconfiar de mateixa…son algunes de les situacions que m’han portat a comprendre l’univers cultural d’aquesta comunitat. No puc dir que és fàcil i menys que surti rodó en la primera experiència però si que  és molt gratificant plantejar una proposta de disseny des d’una base empírica i que realment pugui ser útil per la comunitat. Personalment crec que li dona sentit a la nostra professió, cubreix ”la necessitat de construir una cultura més empàtica i creativa, posant al centre els usuaris i consumidors.” ​(Joan Vinyets i Rejón, 2012, p. 70)​ 

Bibliografia

​​Arce, R. S. (2000). La entrevista en el trabajo de campo. 

​Eduardo Restrepo. (n.d.). Restrepo, Eduardo (2018). Etnografía alcances, técnicas y éticas. 

​Joan Vinyets i Rejón. (2012). Cocreació: la mirada antropològica, una palanca d’innovació. 

La comunitat objecte d’estudi és el Club d’escacs Gerunda de Girona. Es tracta d’una entitat esportiva fundada i presidida per en Josep Serra i Palomar des del 1995, que no solament promou el joc dels escacs com a eina educativa i pedagògica per les habilitats i valors que desenvolupen els jugadors sinó també com a mitjà per combatre malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. El club dona suport a la Federació Catalana d’Escacs en diversos actes i campionats, organitza L’Obert d’Escacs Gerunda des de l’any 2010, participa en el Circuit Gironí d’Escacs Actius i coordina diverses activitats com les jornades d’Escacs a la fresca, el Campionat Territorial Gironí d’Escacs per Edats, el Torneig Juvenil d’Escacs per Les Fires de Sant Narcís o per Nadal, entre d’altres. 

Dirigeixen i gestionen l’Escola d’Escacs des de la seva seu al centre Cívic de Pla Palau de Girona on imparteixen classes en categories per nens i nenes de diferents edats, també per adults i lideren el projecte “Escacs a les escoles” que consisteix en la formació del joc per docents i així introduir-lo com a eina transversal en els centres educatius.

Dins d’aquest marc col·laboren en el projecte Observatori d’Escacs i Educació, aprovat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la UDG (Universitat de Girona) i la Federació Catalana d’Escacs “per determinar la influència dels escacs en el rendiment acadèmic, en habilitats matemàtiques i de lectura i en el desenvolupament personal dels estudiants del cicle inicial de primària”. ​(Universitat de Girona, 2015)​. Aquest treball de recerca pretén avaluar com els escacs repercuteixen en l’àmbit no només matemàtic i lingüístic dels alumnes sinó com també els ensenya a observar i tenir paciència, a saber guanyar i perdre, a fomentar la reflexió i a respectar les regles del joc.  

Paral·lelament emeten a Radio Girona FM el programa “Escacs en Joc”, un espai setmanal de 30 minuts on el president Josep Serra apropa el mon dels escacs als oients amb informació sobre les darreres i futures activitats, entrevistes a escaquistes, federacions i molt més. 

Personalment no tinc cap relació anterior amb la cultura dels escacs i un dels motius per triar el Club d’Escacs Gerunda és l’aprenentatge propi que hi ha darrere. En aquest primer contacte amb ells he pogut descobrir què fan en termes generals i avaluar que per horaris/activitats és una lloc accessible per dur a terme l’estudi. D’altra banda m’han concedit el permís per l’ús de les imatges del Club en els meus treballs i ofert la seva disposició com a objecte d’estudi. 

Bibliografia cites

​Universitat de Girona. (2015). L’observatori. Escacs i Educació. https://www.udg.edu/ca/aer/oee/lobservatori 

Crèdits imatges

​Club d’Escacs Gerunda. (1995). Figura 1. Logotip Club d’Escacs Greunda. https://escacsgerunda.cat/wp-content/uploads/2022/04/logo-1.jpg 

​Club d’Escacs Gerunda. (2023a). Figura 2. https://escacsgerunda.cat/wp-content/uploads/2023/06/ddb031f1-5bda-4bcf-be8d-b3d34a230a2e-1142×640.jpg 

​Club d’Escacs Gerunda. (2023b). Figura 3. https://escacsgerunda.cat/wp-content/uploads/2023/03/FrAQpToWwAAiemX-1280×640.jpeg 

​Observatori d’Escacs i Educació. UDG. (n.d.). Figura 4. 2023. Retrieved November 12, 2023, from https://www.udg.edu/ca/aer/oee 

Recursos consultats

https://escacsgerunda.cat/

https://www.udg.edu/ca/aer/oee/lobservatori

https://www.ivoox.com/escacs-joc-10-05-23-audios-mp3_rf_108081003_1.html