Descripció del treball de camp
Descripció de la comunitat
El Club d’Escacs Gerunda ostenta la seva seu al Centre Cívic de Palau de Girona i la seva inquietud principal és la promoure el joc dels escacs en l’entorn educatiu, de competició i lúdic. Per dur a terme aquest objectiu organitzen la programació de cursos en col·laboració amb diversos centres cívics de Girona mitjançant activitats dirigides a un target d’edat molt ampli a partir dels 6 anys. L’espai utilitzat pels cursos acostuma a ser una aula situada a la segona planta del centre cívic en qüestió que consta de diverses taules, cadires, pissarra, pantalla gran i mobiliari per deixar efectes personals. Son sales amb il·luminació fluorescent on no es percep un soroll exterior. El material emprat és divers segons el tema a tractar durant la classe però els escaquers, les peces, l’ordinador, el quadern d’aprenentatge i les plataformes Lichess.org/ Chess.com son elements que destaquen en les seves pràctiques diàries. El volum d’alumnes oscil·la entre els 6 i 20 amb una presència majoritàriament masculina el en que predomina la agrupació per nivell de joc o concordança d’edat. La junta directiva del Club es reuneix un cop per setmana per tractar les activitats/competicions previstes i acordar el tipus de suport gràfic que es necessita per fer difusió i informar als interessats. Cada membre de la junta s’encarrega dels cursos que imparteix a part d’altres responsabilitats com la creació de cartells, comunicació externa, classes a les escoles, organització de campionats i programes de ràdio entre altres. 
Preguntes guia i expectatives
L’entrevista etnogràfica
Les preguntes inicials i concretes m’han servit no només de guia per entrevistes informals i entrevistes semiestructurades, si no que han estat l’instrument per extraure les dades de cadascun dels escenaris, descobrir les maneres de fer, conèixer els aspectes simbòlics i significats propis de la comunitat que es poden traslladar a altres contextos on son desconeguts.
PREGUNTES OBERTES INCIALS
- Quin és l’objectiu del Club?
- Quins aspectes creuen que son millorables per assolir-lo?
- Quins son els principals entrebancs que es troben per aconseguir-lo?
PREGUNTES CONCRETES
Sobre el Club:
- Quines altres persones intervenen directament en la gestió del Club?
- Quines son les seves tasques, com les realitzen i com s’organitzen?
- Com es relacionen entre ells?
- L’objectiu del Club és compartit entre tots els membres?
- Tenen dependències amb alguna entitat o organització?
Sobre els alumnes/jugadors:
- Quin perfils d’alumnes s’apunten a l’escola?
- Quin és el comportament i la satisfacció dels alumnes?
- Quines son les seves motivacions i quines expectatives tenen en relació amb joc dels escacs?
Sobre les relacions entre les dues parts:
- Quins son els valors compartits entre el Club i els alumnes?
- Com son les relacions entre els alumnes i envers als dinamitzadors de l’aula?
- Quines dinàmiques/normes tenen?
Sobre l’espai:
- Quin material/eines es fan servir a l’aula?
- Quina quantitat d’alumnes hi ha?
- Com és l’espai?
- Qui interactua dins d’aquest espai?
“Un dels objectius fonamentals de la visió etnogràfica és adquirir la capacitat de veure a través dels ulls de l’usuari per comprendre la veritable natura i el rol que un determinat ítem té en la seva experiència i ús ostensiu” (Joan Vinyets i Rejón, 2012, p. 10), per això vaig considerar rellevant establir contacte amb els alumnes més joves i dissenyar una entrevista focalitzada que vaig realitzar presencialment en grups de dos. Tenint en compte els fonaments ètics vaig sol·licitar el consentiment als entrevistats i informar-los “de los propósitos de la entrevista en particular y de la investigación en gerenal.” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 81) i s’ha mantingut l’anonimat en aquells casos de menors de 14 anys per protegir la seva identitat.
ENTREVISTA FOCALITZADA A MENORS DE 14 ANYS
- Quan vas començar a jugar escacs ?
- Què és el que més t’agrada de jugar a escacs i venir al Club?
- Què et semblen els materials que feu servir a l’aula?
- Jugues a alguna plataforma online?
- Tens facilitat per jugar escacs en el teu entorn?
Enllac a drive Audio entrevista
Les expectatives
La investigació etnogràfica ha obert noves oportunitats basades en el disseny centrat en l’usuari i els escenaris participatius, així com la possibilitat d’identificar una pregunta d’investigació i necessitat latent de la comunitat a partir de conèixer la seva cosmovisió. Entendre l’univers cultural propi dels diversos actors, observar les seves relacions i experiències i sobretot poder comparar “el que fan” amb “el que diuen que fan” m’han portat a detectar que part dels valors i la versió inherent del que representa l’esport dels escacs es perden i no es comuniquen tal i com son per ells. En aquest punt la pregunta d’investigació gira entorn a generar una proposta de disseny que connecti amb els seus valors, transmeti de forma profunda el seu context amb l’objectiu de promoure el joc dels escacs.
Explicació metodològica
El meu primer contacte amb la comunitat va ser per correu electrònic el 7 de Novembre amb la proposta de fer un estudi etnogràfic sobre el Club d’Escacs Gerunda. Em va respondre en Quim Mundet representant del Club amb qui vaig mantenir una conversa telefònica per aprofundir els detalls de la meva proposta. Per aconseguir l’autorització en ferm vaig contactar amb en Josep Serra president del Club i ens vam reunir el dia 10 de novembre en una cafeteria propera al Centre Cívic de Palau per comentar quins eren els objectius d’estudi. Ens vam intercanviar els números de telèfon per concertar les següents visites d’observació participant. Les trobades i comunicació es van fixar per whatsapp, medi que també vam utilitzar per què em fes arribar els podcasts del programa de ràdio “Escacs en Joc” que emet setmanalment a Radio Girona FM. Els dies 29 i 30 de novembre, 1, 2 i 4 desembre vaig començar el treball de camp per respondre a una pregunta d’investigació que no estava del tot definida practicant l’observació participant multisituada amb l’objectiu de “seguir a las personas, las cosas, las ideas y sus diferentes conexiones”. (Eduardo Restrepo, n.d., p. 13) . D’aquesta manera vaig assistir a diverses classes d’escacs que imparteixen al Centre Cívic de Palau, al Centre Cívic de Sant Narcís i al Campionat d’Escacs Actius d’Edats de Girona per ”establecer una comprensión adecuada de las prácticas y los siginificados que son de interés”. (Eduardo Restrepo, n.d., p. 30) amb el temps necesari i ajustant-me als horaris i disponibilitat de la comunitat.
La participació en les seves activitats van donar peu a l’acceptació de la meva presència i a la configuració de la meva identitat dins de la comunitat. Posant en pràctica la paciència, la cordialitat i l’empatia es va crear un ambient de confiança per converses informals i poder introduir la fase de les entrevistes formals. Revisar les anotacions en el diari de camp em va ser útil per identificar aquelles qüestions i entrevistats que podien ser rellevants per la investigació i realitzar-les amb el consentiment previ de la comunitat. D’una banda vaig entrevistar a un grup d’alumnes de l’escola entre 12-13 anys presencialment amb una guia de preguntes curta enfocada a saber quina era la seva motivació i el significat simbòlic de jugar als escacs. D’altra banda vaig entrevistar amb les preguntes inicials al docent Luís Enrique Valle mitjançant una video trucada per Whatsapp que va durar mitja hora.
Les dificultats
La primera dificultat que vaig trobar era la de saber quina era la meva pregunta d’investigació i com podria “distinguir lo que es pertinente de lo que no lo es” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 27) . Davant d’aquesta incertesa vaig optar per estar atenta durant la observació participant amb ”una mirada reflexiva sobre aquellos asuntos de la vida social que son relevantes para la investigación adelantada.” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 30) . La dedicació del temps necessari, el saber estar aplicant el sentit comú i el registre continu d’allò que vaig observar han estat cabdals per interpretar les activitats, les relacions establertes en la comunitat i els valors que son fa significatius dins la seva cosmovisió particular.
La segona dificultat ha estat en el moment de les entrevistes o converses informals per trobar “qué formulación se ajusta más a lo que ellos van a poder entender mejor, ya que con ella se van a sentir seguros, con su propia autoridad, a la hora de responder. “ (Arce, 2000, p. 115). Donar el temps i l’espai per la resposta de l’entrevistat, re formular les preguntes i en algun cas prendre nota d’un ”no ho se” han estat reptes afrontats. Tot i així la revisió posterior i recordar el moment en qüestió m’han aportat informació subjectiva ”que constituye información valiosa a la hora de comprender los alcances y los límites de las respuestas obtenidas.”(Arce, 2000, p. 86)
La tercera dificultat ha estat l’anàlisi i la triangulació de dades recollides online i offline pel temps que he dedicat a rellegir el diari de camp, les entrevistes i les anotacions. Per resoldre-ho he plantejat uns esquemes a Miró on he resumit el més rellavant de les troballes i creat categories per poder vincular-les i extraure una línia clara de conclusions.
Troballes o insights
Miro ha estat l’eina que m’ha facilitat la ordenació de materials per l’anàlisi i obtenir un esquema de redacció que he dividit segons el terreny observat. D’una banda pel treball offline he tingut en compte tota la informació recollida en el Diari de Camp i les entrevistes. D’altra banda per l’análisi de l’entorn digital he observat la seva pàgina web i els seu perfil de Twitter, Instagram i Facebook.
Troballes offline
Alhora que he re llegit les dades he pres nota de les més rellevants i les he agrupat en quatre categories Satisfaccions, Afeccions, Sorpresa i Oportunitats. Dins de satisfaccions es mostren els plaers que representa jugar a escacs pel usuaris. D’alguna manera és la recompensa que s’emporten o l’objectiu que busquen amb la seva participació dins de la comunitat, en definitiva el significat simbòlic.
La secció d’Afeccions fa referència als pains detectats dins dels espais físics i representen els escenaris de frustació que els afecten i que poden tractar-se com a oportunitats.
El grup de notes Sorpresa son “cuestiones que tienden a pasar desapercibidas no porque estén ocultas y sean extraordinarias, sino por todo lo contrario: están a la vista de todos en su existencia ordinaria, cotidiana y familiar” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 35). Descobriments de l’intangible, de les actituds i emocions dels observats que conec però difícilment les hagués atribuït a la cosmovisió del joc dels escacs per les associacions a estereotips culturals.
Des de l’empatia i connectada amb els valors de la comunitat he concretat una sèrie d’idees que es podrien proposar a la junta del club. Principalment es tracta de comunicar la seva cosmovisió sobre el joc dels escacs a aquelles esferes que no la coneguin o pugui ser esbiaixada, desmitificar estereotips i posar en relleu els valors des el coneixement profund dels seus usuaris.
Troballes online
Per tenir en compte el tipus de connexions i relacions que s’estableixen en la seva esfera digital he observat el contingut, l’apariència i les imatges de les 4 plataformes. “Ser testigo de lo que la gente hace, le permite al etnógrafo comprender de primera mano dimensiones fundamentales de aquello que le interesa de la vida social.” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 57)
La informació recollida m’ha servit per crear un marc teòric comparatiu amb el treball de camp offline i establir connexions entre ells. De la mateixa manera també he identificat amb l’anotacions les Satisfaccions, les Afeccions i les Oportunitats.
PÀGINA WEB
Contingut:
- Header: tendencias,logotip, XXSS i cercador
- Barra de navegació: 4 categoríes (Escola d’Ecacs, Novetats, Lliga Catalana i Torneig
- Cos principal: publicacions ordenades per data, accés a Entrades recents, Cercador, Comentaris recents, accés a Arxius per ordre cronològic, accés a Categories (igual que barra de navegació)
- Footer: Copyright i XXSS
Apariència:
- Estil: similar a flat design, minimalista i de simplicitat estètica
- Colors: predominen la gamma de blaus, destaquen el títol de les publicacions en color i contrast en gris o blanc per titols o links a pàgines de segon nivell
- Tipografia: sans serif en caixa lata i baixa
- Recursos gràfics: transparències sobre imatges
Imatges:
- Realistes dels events, activitats i campionats
TWITTER
Contingut:
- Quantitat de publicacions: 8.657
- Antiguitat: setembre 2009
- Seguint: 347
- Seguidors: 897
- Tipus de publicacions: Pròpies i altres usuaris
- Freqüència: gairebé diaria o diverses vegades en un dia
Apariència:
- Imatge de perfil equip federació amb samarreta corpotativa
- Claim motivador
Imatges:
- Realistes dels events, activitats i campionats, cartells, moviments del joc, classificacions de campionats, videos c) Aprenentatges:
INSTAGRAM
Contingut:
- Quantitat de publicacions: 86
- Etiquetades: 57
- Seguint: 64
- Seguidors: 554
- Tipus de publicacions: Pròpies
- Freqüència: esporàdica o constant quan hi ha hagut un event
Apariència:
- Imatge de perfil, logotip
- Claim descriptiu
Imatges:
- Realistes dels events, activitats i campionats
FACEBOOK
Contingut:
- Amics: 1378
- Tipus de publicacions: Pròpies
- Freqüència: esporàdica o constant quan hi ha hagut un event
- Mitjana de “Me gusta”: 15 per publicació
- Apariència:
- Imatge de perfil, ampionat de categories infantils
- Logotip
Imatges:
- Realistes dels events, activitats i campionats, cartells, videos, moviments de jugades
Aprenentatges
Tot i haver triat un objecte d’estudi completament desconegut per evitar segons quin biaxos, m’he pogut adonar que les meves creences sobre els escacs també estan influenciades per estereotips presents en la nostra societat. Jugar als escacs és difícil, és un esport d’homes, és avorrit… afirmacions que provenen del desconeixement i que no ofereixen una realitat més enllà de la pròpia. L’apropament a questa comunitat m`ha permès descobrir els significats simbòlics d’una cultura des de la seva manera d’entendre el mon. He aprés a conèixer un entorn, una cultura i les seves necessitats i per això és cabdal sortit dels propis dogmes. “El acto de participar cubre un amplio espectro que va desde <estar allí> como un testigo mudo de los hechos, hasta integrar una o varias actividades de distinta magnitud y con distintos grados de invlucramiento” (Eduardo Restrepo, n.d., p. 57). Fer una immersió per entendre com pensen, per que fan el que fan i de la manera que ho fan, escoltar els seus relats, observar des del desconeixement, practicar la paciència i la cordialitat, deixar-me sorprendre per les situacions familiars, desconfiar de mateixa…son algunes de les situacions que m’han portat a comprendre l’univers cultural d’aquesta comunitat. No puc dir que és fàcil i menys que surti rodó en la primera experiència però si que és molt gratificant plantejar una proposta de disseny des d’una base empírica i que realment pugui ser útil per la comunitat. Personalment crec que li dona sentit a la nostra professió, cubreix ”la necessitat de construir una cultura més empàtica i creativa, posant al centre els usuaris i consumidors.” (Joan Vinyets i Rejón, 2012, p. 70)
Bibliografia
Arce, R. S. (2000). La entrevista en el trabajo de campo.
Eduardo Restrepo. (n.d.). Restrepo, Eduardo (2018). Etnografía alcances, técnicas y éticas.
Joan Vinyets i Rejón. (2012). Cocreació: la mirada antropològica, una palanca d’innovació.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Lorena, abans de res felicitar-te, em sembla una presentació excel·lent gràficament. Respecte al contingut i com a persona que ha estat durant uns anys en una associació excursionista crec que has trobat els principals problemes que habitualment tenen aquestes associacions, les quals sempre havien sigut conegudes pel boca a boca, però que no han sabut evolucionar als nous temps i les noves tecnologies, provocant que cada vegada més els socis tinguin una edat més gran, i els joves no acabin de connectar amb elles.
Les propostes que suggereixes són perfectes per tal de millorar en el principal problema d’aquesta que és la divulgació, així com per arribar a les noves generacions. Si bé com a part negativa trobo a faltar un desenvolupament més detallat d’alguna proposta en la qual nosaltres com a dissenyadors podem posar el nostre granet de sorra i oferir a l’associació eines gràfiques o de disseny útils per al futur, les quals a més puguin fer seves i adaptar-les a nous reptes.
Com a resum, veig que es repeteixen alguns dels problemes en totes les associacions que han seleccionat els companys, inclús Talcomsom que és l’associació LGTBIQA+ que he seleccionat jo. Problemes de divulgació i d’arribar a noves generacions a través dels nous canals i d’una imatge més atractiva. Tant de bo com he comentat abans hàgim pogut ajudar nosaltres com a dissenyadors a millorar els problemes detectats d’aquestes.