He triat treballar una comunitat que conec bé i a la qual tinc fàcil accés: els judokes del meu club de judo (Club Esportiu Okaeri, Viladecans).
El judo es basa de manera directa en interaccions entre persones, concretament en l’intercanvi entre dos usuaris que practiquen l’esport. Quan hem de practicar una tècnica o fer un exercici, el company que és la nostra parella fa el gest de “deixar-se fer” i col·labora amb nosaltres perquè puguem aprendre de manera correcta i gaudir de les dinàmiques del judo. Així mateix, quan és ell qui ha de practicar, intercanviem el nostre rol i ara som nosaltres els que ens hem de deixar conduir cap on ell vulgui. Practicar i aprendre aquesta disciplina es basa en aquest intercanvi entre usuaris, és per això inevitable la creació d’una comunitat que valora la intervenció de cada company i es basa en el respecte, les cures i el bon ambient.
Podem dir llavor, que el que fa d’aquest grup una comunitat és el fet comú: la pràctica i la passió pel judo; i la interacció directa entre els membres d’aquest grup.
La meva comunitat és un grup de persones d’entre 14 i 50 anys que entrena judo setmanalment i comparteix la mateixa passió i motivació. El grup el configuren menors de 35 anys (majoria homes) i de manera minoritària persones més grans (40-50 anys). Es tracta d’una comunitat unida per l’esport, però amb connexió més enllà del tatami: es coneixen des de fa anys i tenen una bonica relació d’amistat i cooperació. Destaco que altres comunitats de judokes es dediquen al món competitiu i entrenen de manera més intensa, però la comunitat que treballo només participa en una competició anual i, per tant, l’ambient s’allunya molt de la competició i la possible fricció entre companys.
L’observació serà el meu principal mètode de treball per aquesta recerca, així que és una peça clau per mi percebre la interacció entre usuaris, observar quan deixen de banda les relacions exteriors per centrar-se en l’entrenament i l’esport, investigar com apliquen els valors que s’associen al judo entre ells o descobrir què significa per ells aquesta comunitat i el judo.
L’objectiu de la meva recerca és trobar quines són les necessitats reals del grup a través de les eines del meu KIT de camp i veure si és possible dissenyar o crear alguna solució en forma de servei cap aquestes necessitats. Compto amb una comunitat jove molt motivada, així que crec que seran receptius al meu treball i podré aprofundir en l’estudi etnogràfic.
Debat0el R2. 1. LA COMUNITAT
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Valeria!
Primer de tot vull dir-te que em sembla molt interessant l’objecte que has escollit, ja que és molt personal on sovint expressem com veiem el món o com el percebem.
Tots els que hem fet dibuix a l’ESO, batxillerat o CFGS hem tingut en un punt o altre una llibreta de dibuix, ja sigui per expressar i donar llibertat a la nostra creativitat com per dur a terme exercicis i altres enunciats.
A més, com menciones aquesta eina és tan important com necessària per als professionals creatius, ja que molts cops per a poder iniciar un projecte necessitem fer esbossos, proves i errors d’idees o esquemes creatius que ens serveixen de gran ajuda a l’hora de fer la feina definitiva.
Espero que et vagi molt bé l’assignatura!
Laia.
Bona tarda Valeria!
Com has comentat, la funció fonamental de les llibretes de dibuix és la de plasmar idees i gaudir del dibuix. Això no només és útil per a artistes, sinó que també pot ser beneficiós per a qualsevol persona que vulgui expressar-se mitjançant il·lustracions, esbossos o anotacions visuals. M’ha agradat molt que destaquessis que les llibretes de dibuix poden ser una eina crucial per als joves en la seva recerca de la seva identitat i la seva expressió personal, per tal de canalitzar l’energia creativa i explorar les seves emocions i idees.
També és molt interessant com aquestes llibretes han jugat un paper clau en la història de l’art, ja que molts artistes han creat esbossos i estudis en les seves llibretes que són essencials per comprendre les seves obres finals.
Per tant, estic d’acord amb el fet que les llibretes de dibuix són una eina potent i multifuncional que va més enllà dels seus atributs aparents, obrint les portes a la creativitat, l’autoexpressió i la comprensió de l’art.
Clàudia
Hola Valeria,
L’objecte que has escollit és un per al que també em sento molt identificada, bé, crec que gairebé tots els que estem estudiant aquest grau devem tindre unes quantes llibretes amuntegades a la prestatgeria on guarden milers de records i sentiments. Com bé s’ha comentat les llibretes són una cosa molt personal, on es desenvolupen i creixen idees, però m’agradaria parlar també de com s’omplen.
Crec que si analitzéssim les llibretes, podríem descobrir aspectes sobre la persona que la posseeix, no només pels dibuixos sinó per la forma que estan fets aquests, hi ha gent més polida que i les pàgines estan sempre netes, només hi veuràs un únic traç net i clar. Alhora també hi ha gent molt impulsiva que es podria dir que dibuixa a base de gargots, considero que la personalitat de tothom es reflecteix en les seves llibretes personals, fins i tot en com es té decorada la portada.
Bon curs!
Júia,
Hola Valeria,
La teva aportació m’ha fet reflexionar sobre la importància de la meva llibreta de dibuix. És un objecte que he tingut sempre i que considero un reflex de la meva evolució com a professional però, sobretot, com a persona. Per mi, la meva llibreta és com una eina que suporta la meva creativitat i m’ha acompanyat a mesura que he evolucionat en els diferents aspectes de la meva vida. Malgrat accepto i estimo tot el que hi ha dins, he après a sentir-me orgullós dels meus dibuixos.
Destaques com les característiques formals i funcionals d’una llibreta poden variar segons l’ús que se li vulgui donar. Personalment, prefereixo les llibretes de dibuix amb gramatge més alt i pàgines buides per a les meves creacions. Solen ser de mida DIN A5 o A4, amb paper de 140 g/m2 i pàgines groguenques amb els cantons arrodonits, que em faciliten el dibuix.
També estic d’acord amb la idea que aquesta eina té un significat cultural i històric significatiu. S’ha utilitzat en diverses cultures al llarg dels segles, i grans artistes com Leonardo da Vinci han fet servir les seves llibretes de dibuix com a part essencial del seu procés creatiu.
Finalment, també comparteixo el teu punt de vista sobre l’aspecte de l’antropologia i el disseny. Com a dissenyador, reconec la importància de comprendre la cultura i la societat en què vivim per crear productes i serveis que realment satisfacin les necessitats de les persones.
Salutacions,
Marcial
Hola Valeria,
En primer lloc, la teva elecció sobre la llibreta de dibuix ens ha ressonat profundament a molts de nosaltres, pel que veig, especialment a aquells que hem tingut un quadern de dibuix durant els nostres cursos acadèmics o viatges professionals. Com molts, també veig el món i les meves percepcions dibuixades a les seves pàgines. És un reflex no només de la nostra evolució artística sinó també del nostre creixement personal. El teu èmfasi en la importància de les llibretes de dibuixos, especialment per als professionals creatius, és totalment encertada. Com molts podem explicar, abans d’embarcar-nos en els projectes finals, el quadern de dibuix es converteix en un llenç per a la nostra prova, error i perfeccionament.
El teu enfocament en la joventut, destacant el quadern de dibuix com a mitjà d’autoexploració i formació de la identitat, ha estat especialment captivador. És cert; aquests quaderns són més que pàgines. Són dipòsits de records, emocions i creativitat en brut. Sempre he cregut, com ha dit la Júlia anteriorment, que la personalitat d’un es reflecteix en el seu quadern, no només en l’obra d’art sinó en l’estil, els traços i fins i tot la decoració de la portada.
La importància històrica sobre el paper de la llibreta en la història de l’art ha acabat de donar profunditat a l’exposició. Grans artistes com da Vinci una vegada van abocar les seves idees en aquestes pàgines, un pensament que em fa apreciar encara més el meu propi quadern.
Finalment, les teves opinions sobre el paper de l’antropologia en el disseny són una perspectiva que comparteixo de tot cor. Dissenyar amb una comprensió profunda de la cultura i el comportament humà és crucial, i m’alegro que ho hagis destacat amb tanta eficàcia.
Una cordial salutació,
Ona.