Publicat per

Composició del Kit de Camp

Publicat per

Composició del Kit de Camp

Que és l’etnografia? L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu l’estudi i la comprensió detallada de les cultures i les pràctiques socials d’un grup específic de persones. Aquesta es basa en la immersió directa de l’investigador dins de la comunitat que estudia, permetent una comprensió profunda dels comportaments, les creences i les dinàmiques socials que configuren la vida d’aquest grup. Les tècniques utilitzades a l’etnografia són diverses i es fonamenten en la observació participativa, la recopilació…
Que és l’etnografia? L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu l’estudi i la comprensió detallada…

Que és l’etnografia?

L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu l’estudi i la comprensió detallada de les cultures i les pràctiques socials d’un grup específic de persones. Aquesta es basa en la immersió directa de l’investigador dins de la comunitat que estudia, permetent una comprensió profunda dels comportaments, les creences i les dinàmiques socials que configuren la vida d’aquest grup. Les tècniques utilitzades a l’etnografia són diverses i es fonamenten en la observació participativa, la recopilació de dades de primera mà i l’anàlisi detallada del context cultural.

La observació participativa és una tècnica clau en l’etnografia, que implica que l’investigador es converteixi en part del grup que està estudiant. En el meu cas és de fàcil aplicació ja que formo part d’aquesta comunitat i les meves pròpies vivències formen part de l’estudi. Això significa involucrar-se activament en les activitats quotidianes de la comunitat, establir relacions amb els membres i ser conscient dels detalls culturals que podrien passar desapercebuts amb una aproximació més distants. A través d’aquesta observació directa, l’investigador pot captar no només els aspectes externs de la cultura, sinó també les subtils actituds, les interaccions i les relacions socials que formen part integral de la vida quotidiana del grup.

Les entrevistes en profunditat són una altra tècnica essencial en l’etnografia. A través de converses obertes i centrades en temes específics, els investigadors poden obtenir perspectives més aprofundides sobre les creences, valors i experiències dels membres de la comunitat. Aquesta tècnica permet que els participants expressin les seves pròpies narratives i construeixin significats des del seu propi punt de vista, aportant una riquesa de detalls i contextos que enriqueixen la comprensió global.

La recopilació de documents i l’anàlisi de materials existents, com ara textos, fotografies i enregistraments, també són part integral de l’etnografia. Aquests documents poden proporcionar una perspectiva històrica i contextual sobre la cultura que s’està estudiant, permetent als investigadors veure com ha evolucionat la comunitat al llarg del temps.

Composar Kit de Camp

L’èxit d’un estudi etnogràfic de la comunitat de ballarins freelance requereix un kit de camp essencial que faciliti la immersió en aquest entorn dinàmic i creatiu. Seguidament he recollit un conjunt d’eines que podrien ser fonamentals per a aquesta tasca:

* Bloc de notes i bolígrafs: Un instrument clàssic per a la presa de notes durant la observació participativa. Aquestes anotacions manuals poden capturar detalls immediats, reaccions emocionals i impressions inicials que poden ser essencials per a la comprensió més profunda.

* Càmera i/o gravadora: Per documentar visualment i auditivament les activitats i interaccions dins de la comunitat. Les imatges i les gravacions poden ser inestimables per preservar moments efímers, com coreografies úniques o converses espontànies.

* Carnet d’identificació o carta d’introducció: És important establir la confiança amb els membres de la comunitat. Un carnet d’identificació o una carta d’introducció poden ser útils per explicar la teva intenció i propòsit de la recerca. En el cas de la dansa també afegiria un “showreel” o CV per a determinar la professionalitat i el nivell dels integrants.

* Equipament d’enregistrament d’àudio/vídeo: Per a entrevistes en profunditat, enregistraments de sessions de dansa o per capturar moments importants. Asegurant-nos de tenir les autoritzacions necessàries per gravar i respectar la privacitat dels participants.

* Ordinador: Per prendre notes digitals, organitzar dades i mantenir un diari etnogràfic. Les eines de processament de text poden ser inestimables per analitzar la informació recopilada.

* Aplicacions de mòbil útils: Utilitzarem aplicacions per fer seguiment del temps, la localització i altres detalls logístics. Les apps de xarxes socials també poden ser una manera de connectar amb la comunitat i mantenir-te actualitzat sobre els events  i les tendències.

* Coneixement de la tecnologia de dansa: Comprendre les eines tecnològiques que els ballarins freelance utilitzen pot facilitar la teva integració en la comunitat. Això pot incloure conèixer aplicacions de música o plataformes de xarxes socials especialitzades en dansa o entrenament físic.

* Assistència a events  locals: Participar en espectacles, tallers i altres activitats locals de dansa et proporcionarà una visió més àmplia de la comunitat i crearà oportunitats per interactuar amb els membres en un entorn més relaxat.

Debat0el Composició del Kit de Camp

No hi ha comentaris.

Publicat per

R2. 1. LA COMUNITAT

R2. 1. LA COMUNITAT
Publicat per

R2. 1. LA COMUNITAT

He triat treballar una comunitat que conec bé i a la qual tinc fàcil accés: els judokes del meu club de judo…
He triat treballar una comunitat que conec bé i a la qual tinc fàcil accés: els judokes del meu…

He triat treballar una comunitat que conec bé i a la qual tinc fàcil accés: els judokes del meu club de judo (Club Esportiu Okaeri, Viladecans).

El judo es basa de manera directa en interaccions entre persones, concretament en l’intercanvi entre dos usuaris que practiquen l’esport. Quan hem de practicar una tècnica o fer un exercici, el company que és la nostra parella fa el gest de “deixar-se fer” i col·labora amb nosaltres perquè puguem aprendre de manera correcta i gaudir de les dinàmiques del judo. Així mateix, quan és ell qui ha de practicar, intercanviem el nostre rol i ara som nosaltres els que ens hem de deixar conduir cap on ell vulgui. Practicar i aprendre aquesta disciplina es basa en aquest intercanvi entre usuaris, és per això inevitable la creació d’una comunitat que valora la intervenció de cada company i es basa en el respecte, les cures i el bon ambient.

Podem dir llavor, que el que fa d’aquest grup una comunitat és el fet comú: la pràctica i la passió pel judo; i la interacció directa entre els membres d’aquest grup.

La meva comunitat és un grup de persones d’entre 14 i 50 anys que entrena judo setmanalment i comparteix la mateixa passió i motivació. El grup el configuren menors de 35 anys (majoria homes) i de manera minoritària persones més grans (40-50 anys). Es tracta d’una comunitat unida per l’esport, però amb connexió més enllà del tatami: es coneixen des de fa anys i tenen una bonica relació d’amistat i cooperació. Destaco que altres comunitats de judokes es dediquen al món competitiu i entrenen de manera més intensa, però la comunitat que treballo només participa en una competició anual i, per tant, l’ambient s’allunya molt de la competició i la possible fricció entre companys.

 

L’observació serà el meu principal mètode de treball per aquesta recerca, així que és una peça clau per mi percebre la interacció entre usuaris, observar quan deixen de banda les relacions exteriors per centrar-se en l’entrenament i l’esport, investigar com apliquen els valors que s’associen al judo entre ells o descobrir què significa per ells aquesta comunitat i el judo.

L’objectiu de la meva recerca és trobar quines són les necessitats reals del grup a través de les eines del meu KIT de camp i veure si és possible dissenyar o crear alguna solució en forma de servei cap aquestes necessitats. Compto amb una comunitat jove molt motivada, així que crec que seran receptius al meu treball i podré aprofundir en l’estudi etnogràfic.

 

Foto del Club Okaeri

 

Debat0el R2. 1. LA COMUNITAT

No hi ha comentaris.

Publicat per

Definir la comunitat

Publicat per

Definir la comunitat

Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins “freelance” després d’haver exercit 5 anys a una companyia professional. Aquesta és una comunitat molt interessant ja que es recolza però a la vegada hi ha molta competència per la mancança de ofertes laborals, i és per això que m’ha semblat molt interessant fer recerca sobre aquesta.   A la actualitat, la comunitat de ballarins autònoms emergeix com una força dinàmica…
Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins…

Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins “freelance” després d’haver exercit 5 anys a una companyia professional. Aquesta és una comunitat molt interessant ja que es recolza però a la vegada hi ha molta competència per la mancança de ofertes laborals, i és per això que m’ha semblat molt interessant fer recerca sobre aquesta.

 

A la actualitat, la comunitat de ballarins autònoms emergeix com una força dinàmica en el món artístic, definint-se per la seva independència i creativitat. Aquest col·lectiu abraça la diversitat de formes de dansa, des de la dansa contemporània fins als estils més urbans, dansa clàssica i tota mena de fusions. En un món que evoluciona ràpidament, aquests ballarins autònoms es destaquen per la seva adaptabilitat i resistència, navegant entre projectes diversos, col·laboracions i performances en diversos contextos.

 

Un exemple històric destacat d’artista que recolza aquesta comunitat és la renombrada ballarina i coreògrafa Pina Bausch. Amb la seva visió innovadora i compromís amb la dansa contemporània, Bausch ha inspirat una generació de ballarins autònoms a seguir el seu propi camí artístic. A través de les seves coreografies revolucionàries, ha donat veu i espai als ballarins per explorar la seva identitat i expressar les seves històries a través del moviment.

 

En un context més actual, companyes com Jacob Jonas The Company o artistes com Mike Tyrus troben el seu èxit laboral primordialment a partir de les xarxes socials, promocionant el seu producte d’aquesta forma i adaptant a les noves tendències.

 

La naturalesa autònoma d’aquesta comunitat permet als ballarins experimentar amb la seva pròpia narrativa, sense les restriccions estructurals d’una companyia tradicional. Aquesta llibertat creativa pot ser alhora un desafiament i una oportunitat, ja que requereix una gestió eficient dels recursos i la capacitat d’innovar constantment per mantenir-se rellevants en un món canviant.

 

Amb la proliferació de les xarxes socials i les plataformes de streaming, els ballarins autònoms han trobat noves maneres de connectar amb l’audiència i compartir les seves creacions. Aquesta visibilitat digital permet a aquests artistes establir relacions directes amb el públic, fent que la dansa sigui més accessible i democratitzant l’accés a la seva obra.

 

En resum, la comunitat de ballarins autònoms sorgeix com una força vital en el món de la dansa contemporània. Amb la seva independència, creativitat i la influència de visionaris com Pina Bausch, aquests artistes continuen evolucionant i redefinint el panorama de la dansa, oferint una visió única i apassionada que enriqueix la cultura artística actual.

Carregant...

Debat0el Definir la comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase 2: Compondre el Kit de Camp. Antropologia del disseny

Publicat per

Fase 2: Compondre el Kit de Camp. Antropologia del disseny

L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre les pràctiques culturals de grups humans específics. Aquest enfocament implica l’observació directa i la participació en la vida diària de la comunitat o grup estudiat. L’objectiu principal és obtenir una comprensió profunda de la cultura, les interaccions socials, les creences, els valors i les pràctiques de la població en qüestió. El meu kit de camp: La meva selecció ha estat l’Associació…
L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre…

L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre les pràctiques culturals de grups humans específics. Aquest enfocament implica l’observació directa i la participació en la vida diària de la comunitat o grup estudiat. L’objectiu principal és obtenir una comprensió profunda de la cultura, les interaccions socials, les creences, els valors i les pràctiques de la població en qüestió.

El meu kit de camp:

La meva selecció ha estat l’Associació Excursionista de Granollers (AEG) i, en relació amb l’etnografia, puc fer un treball de camp en la cultura de l’Associació: comprendre els seus valors, normes, tradicions i formes d’interacció. Això podria incloure participar en excursions, reunions i altres activitats per a obtenir una comprensió profunda de la vida interna de l’associació.

També contactaré amb l’AEG per veure com planifiquen i executen les excursions, les reunions regulars, o qualsevol cerimònia o activitat única per al grup. Això podria revelar informació sobre la identitat del grup i com es construeix a través d’aquestes pràctiques.

La meva intenció es reunir-me amb ells i poder observar les dinàmiques socials dins de l’associació, com la forma en què es prenen decisions, com s’estableixen les jerarquies informals, i com es resolen els conflictes. Si em dona temps, també podria fer una excursió i així veure la relació de l’associació amb l’entorn natural. Això podria incloure com seleccionen destins per a les seves excursions, com interactuen amb la naturalesa i com concilien la conservació del medi ambient amb la seva activitat.

Altre qüestió important és explorar els significats culturals associats amb l’activitat excursionista, com la importància simbòlica d’uns certs llocs, símbols o pràctiques dins de l’associació, pot ser un altre enfocament etnogràfic.

I per acabar, pot ser útil per a estudiar com l’associació ha evolucionat amb el temps, com ha enfrontat desafiaments i com ha respost a canvis en la societat o en el seu propi context.

Bibliografia:

Youtube. (09 de novembre de 2021) Why Designers should urgently listen to Anthropologists | Michael Leube | TEDxKuchl https://www.youtube.com/watch?v=k8QrsMa170k

Youtube. (10/11/2023). Roberto Langwagen. Antropología del DISEÑO https://www.youtube.com/watch?v=5JrmvyZlCfA

Youtube. (2019). AEG GRANOLLERS. 30a Matagalls Granollers https://www.youtube.com/watch?v=EOVzVUZI65s

Debat0el Fase 2: Compondre el Kit de Camp. Antropologia del disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 2 – Fase 1: Definir la comunitat. Antropologia del disseny

Publicat per

Repte 2 – Fase 1: Definir la comunitat. Antropologia del disseny

Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la ciutat de Granollers,…
Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la…

Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la ciutat de Granollers, Barcelona i  ha estat des d’aleshores dedicada a la divulgació de l’excursionisme, en els vessants esportius i culturals.

Si t’agrada el muntanyisme, l’espeleologia, l’escalada, la bicicleta tot terreny, el contacte amb la natura, l’Agrupació Excursionista de Granollers ofereix molts serveis, i podràs fer les activitats que més t’agradin amb les persones que també comparteixen el mateix estil de vida.

Segons la informació recopilada en la seva pàgina web, l’Agrupació Excursionista de Granollers, d’ara endavant l’AEG, neix l’any 1928.

La figura dels socis delegats d’altres institucions, com Maspons i Labrós o Dionís i Puig, van tenir molta importància en l’excursionisme granollerí i català.

La referència més antiga d’una associació excursionista permanent en la ciutat, data de l’any 1889. Es tractava de la Societat Incògnita, no obstant no es pot dir que es tractés d’una entitat nascuda i arrelada a Granollers.

Després de la curta experiència del Centre Excursionista de Granollers (1916-1917) la torxa de l’excursionisme serà recollida pel grup excursionista “Els Ginesters”, considerat com l’embrió que donarà lloc a l’Agrupació Excursionista de Granollers.

L’activitat al llarg de l’any 2003 no para en cap moment i l’arribada de nous socis de totes les edats els encoratja a fer més cursos d’iniciació, campaments infantils, travesses, excursions i conferències, premis literaris i marxes, campionats de ping-pong i xerrades, exposicions i cicles de cinema de muntanya, passejades populars i marxes de resistència, en definitiva una llarga llista d’actes i activitats, no només pels quasi 550 socis que formen l’Agrupació, sinó per tot un col·lectiu, que encara que no siguin socis, assisteixen als esdeveniments de l’entitat.

He escollit aquesta associació perquè sempre m’ha agradat la natura i fer excursions a la muntanya, però, a més,  l’any passat (2022) vaig fer la ruta francesa del camino de Santiago i em va agradar moltíssim l’experiència viscuda. Des de les hores, sempre que puc m’animo a fer una excursió amb les meves amigues i amics per també explorar nous llocs i gaudir de la companya i els paisatges que tenim per Catalunya.

He establert un primer contacte amb l’AEG però encara estic a l’espera de la resposta.

Us deixo algunes de les xarxes socials que tenen perquè així pugueu fer-li un cop d’ull:

 

  • Grup de joves motivats per la muntanya i la natura. Busquem conèixer, aprendre, disfrutar i connectar amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Si vols fer rutes, barrancs, coves i escalar, apuntat a compartir experiències amb nosaltres!

 

Secció jove de la Agrupació Excursionista de Granollers, (2023)

https://www.instagram.com/seccio_intrepida/

 

  • Una colla de jubilats -als que agrada la muntanya- van organitzar una excursió setmanalment. Fidels al compromís setmanal han anant creixent com a grup i han creat vincles d’amistat entre ells, s’anomenen “Els Ginesters”.

 

Secció de barranquisme i espeleologia de l’AEG, (2023),

https://www.instagram.com/gieg_granollers/

 

Debat0el Repte 2 – Fase 1: Definir la comunitat. Antropologia del disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 2. Definició de la comunitat

Publicat per

Repte 2. Definició de la comunitat

La comunitat objecte d’estudi és el Club d’escacs Gerunda de Girona. Es tracta d’una entitat esportiva fundada i presidida per en Josep Serra…
La comunitat objecte d’estudi és el Club d’escacs Gerunda de Girona. Es tracta d’una entitat esportiva fundada i presidida per…
Foto 1

La comunitat objecte d’estudi és el Club d’escacs Gerunda de Girona. Es tracta d’una entitat esportiva fundada i presidida per en Josep Serra i Palomar des del 1995, que no solament promou el joc dels escacs com a eina educativa i pedagògica per les habilitats i valors que desenvolupen els jugadors sinó també com a mitjà per combatre malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. El club dona suport a la Federació Catalana d’Escacs en diversos actes i campionats, organitza L’Obert d’Escacs Gerunda des de l’any 2010, participa en el Circuit Gironí d’Escacs Actius i coordina diverses activitats com les jornades d’Escacs a la fresca, el Campionat Territorial Gironí d’Escacs per Edats, el Torneig Juvenil d’Escacs per Les Fires de Sant Narcís o per Nadal, entre d’altres. 

Foto 2
Foto 3

Dirigeixen i gestionen l’Escola d’Escacs des de la seva seu al centre Cívic de Pla Palau de Girona on imparteixen classes en categories per nens i nenes de diferents edats, també per adults i lideren el projecte “Escacs a les escoles” que consisteix en la formació del joc per docents i així introduir-lo com a eina transversal en els centres educatius.

Dins d’aquest marc col·laboren en el projecte Observatori d’Escacs i Educació, aprovat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la UDG (Universitat de Girona) i la Federació Catalana d’Escacs “per determinar la influència dels escacs en el rendiment acadèmic, en habilitats matemàtiques i de lectura i en el desenvolupament personal dels estudiants del cicle inicial de primària”. (Universitat de Girona, 2015). Aquest treball de recerca pretén avaluar com els escacs repercuteixen en l’àmbit no només matemàtic i lingüístic dels alumnes sinó com també els ensenya a observar i tenir paciència, a saber guanyar i perdre, a fomentar la reflexió i a respectar les regles del joc.  

Foto 4

 

Paral·lelament emeten a Radio Girona FM el programa “Escacs en Joc”, un espai setmanal de 30 minuts on el president Josep Serra apropa el mon dels escacs als oients amb informació sobre les darreres i futures activitats, entrevistes a escaquistes, federacions i molt més. 

Personalment no tinc cap relació anterior amb la cultura dels escacs i un dels motius per triar el Club d’Escacs Gerunda és l’aprenentatge propi que hi ha darrere. En aquest primer contacte amb ells he pogut descobrir què fan en termes generals i avaluar que per horaris/activitats és una lloc accessible per dur a terme l’estudi. D’altra banda m’han concedit el permís per l’ús de les imatges del Club en els meus treballs i ofert la seva disposició com a objecte d’estudi. 

Bibliografia cites

Universitat de Girona. (2015). L’observatori. Escacs i Educació. https://www.udg.edu/ca/aer/oee/lobservatori 

Crèdits imatges

Club d’Escacs Gerunda. (1995). Figura 1. Logotip Club d’Escacs Greunda. https://escacsgerunda.cat/wp-content/uploads/2022/04/logo-1.jpg 

Club d’Escacs Gerunda. (2023a). Figura 2. https://escacsgerunda.cat/wp-content/uploads/2023/06/ddb031f1-5bda-4bcf-be8d-b3d34a230a2e-1142×640.jpg 

Club d’Escacs Gerunda. (2023b). Figura 3. https://escacsgerunda.cat/wp-content/uploads/2023/03/FrAQpToWwAAiemX-1280×640.jpeg 

Observatori d’Escacs i Educació. UDG. (n.d.). Figura 4. 2023. Retrieved November 12, 2023, from https://www.udg.edu/ca/aer/oee 

Recursos consultats

https://escacsgerunda.cat/

https://www.udg.edu/ca/aer/oee/lobservatori

https://www.ivoox.com/escacs-joc-10-05-23-audios-mp3_rf_108081003_1.html

 

 

 

 

Debat0el Repte 2. Definició de la comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 01. L’antropologia en el disseny. Ona Gonzalez

Publicat per

Repte 01. L’antropologia en el disseny. Ona Gonzalez

https://drive.google.com/file/d/1tSOoqnu0JU89hRLS6Grw9RAa9XXp4SPl/view?usp=sharing Lliurament de l'activitat R1 …
https://drive.google.com/file/d/1tSOoqnu0JU89hRLS6Grw9RAa9XXp4SPl/view?usp=sharing Lliurament de l'activitat R1 …
https://drive.google.com/file/d/1tSOoqnu0JU89hRLS6Grw9RAa9XXp4SPl/view?usp=sharing

Debat1el Repte 01. L’antropologia en el disseny. Ona Gonzalez

  1. Anna Hernández Labella says:

    Hola Ona!

    Em sembla un objecte molt interessant el teu i amb molta historia darrere. Potser avui en dia no es fan servir gaire, però també es interessant veure en el canvi que ha visuct aquest objecte. Considero que la ploma ha sigut molt important durant l’historia de la humanitat i que ha donat lloc a altres objectes també importants i semblants com els boligrafs. Crec que la connexió entre ploma i boligrafs es podría considerar directa i es una forma de modernitzar i millorar les antigues costums.

    Considero molt interessant la teva explicació, salutacions!

Publicat per

PAC 1: JOC D’OBJECTES

Publicat per

PAC 1: JOC D’OBJECTES

OBJECTE TRIAT: L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de dibuixos.  En aquest cas parlaré d’ella en singular perquè ara mateix només treballo amb una, però quan penso en aquest concepte, penso en totes les llibretes que he tingut i que guardo amb molt amor i cura. La llibreta de dibuix significa per mi un vehicle per la meva creativitat, un mitjà de transport que dona suport a les meves idees…
OBJECTE TRIAT: L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de…

OBJECTE TRIAT:

L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de dibuixos. 

En aquest cas parlaré d’ella en singular perquè ara mateix només treballo amb una, però quan penso en aquest concepte, penso en totes les llibretes que he tingut i que guardo amb molt amor i cura.

La llibreta de dibuix significa per mi un vehicle per la meva creativitat, un mitjà de transport que dona suport a les meves idees i m’acompanya cada dia observant la meva evolució com a dibuixant i persona. Em vinculo a ella d’una manera tan dilatada durant el temps que m’ha vist passar de patir vergonya a l’hora d’obrir-la fins sentir orgull per ensenyar als meus companys algun dibuix ben resolt.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

La qualitat d’una llibreta depèn directament de l’ús que l’usuari vol donar-li: si és per escriure o apuntar tindrà línies, si és per dibuixar el gramatge del paper serà diferent, si és per fer dibuix tècnic tindrà altres característiques. Podem trobar de molts tipus i diverses qualitats, però les més comunes per dibuixar acostumen a tenir un gramatge més alt i tenen l’interior completament buit. Les que faig servir són de dibuix i acostumen a ser mida DIN a5 i a4, amb gramatge de 140 g/m2 i les pàgines groguenques amb els cantons arrodonits.

ANÀLISI CULTURAL I HISTÒRIC:

La funció que compleix obeeix a una necessitat que tots portem dins, i és la de plasmar idees, expressar i gaudir del dibuix. Les llibretes de dibuix o sketchbooks ens permeten fer apunts ràpids, estudis o reculls d’informació just al moment i ens serveix per fotografiar la informació dibuixada dins el nostre cervell.
Des d’una perspectiva social, els quaderns de dibuix permeten compartir i posar en comú a dibuixants i artistes. Per oficis com aquest, és necessari cuidar tant les relacions amb els companys com les capacitats socials i en aquest context és on una simple llibreta pot suposar un punt d’inflexió mostrant qui som i presentant-nos vulnerables, orgullosos o tímids.
Culturalment, aquest producte s’associa amb persones creatives: l’imaginari col·lectiu ens fa pensar quan veiem una persona treballant amb la seva llibreta que es tracta en efecte, d’algú creatiu, bohemi o que treballa abstret de tota realitat només parant atenció a allò que crea. Derivat d’aquest clixé, si és cert que la llibreta convida a aquest tipus de comportaments perquè la pots portar a qualsevol lloc, obrir-la i mimetitzar-te en l’entorn que estàs estudiant, entrar al teu món imaginari personal i deixar enrere qualsevol realitat per només treballar i estudiar… Qualsevol que pugui pagar menys de 10 euros en pot accedir a una, però vull destacar als joves d’entre 15 i 25 anys. Durant l’adolescència i la joventut la pràctica creativa i la necessitat d’expressió personal suposen una càrrega molt pesada i és sempre vital canalitzar aquesta energia cap a altres camins. Sovint observarem adolescents i joves que dibuixen o escriuen a un quadern tots sols i que porten a tot arreu.
D’altra banda, és important parlar de com una eina de treball com aquesta suposa els fonaments i les bases de grans moviments artístics. Darrere de cada obra coneguda hi ha estudis, esbossos, idees de composició, variacions, proves… i totes aquestes prenen forma dins una llibreta personal o si no n’hi ha, fulls que omple l’artista, però compleix la mateixa funció. Tenim registre que les llibretes s’han fet servir en diferents cultures del món durant segles, però la Xina (any 100 aC) va ser un dels indrets on destaca la creació d’aquestes. L’invent es va donar en diverses localitzacions geogràfiques, però si parlem de llibretes per dibuixar, destaquem el seu ús a partir del renaixement. D’aquesta època es conserven dibuixos d’artistes com da Vinci o Hieronymus Cock, és a dir, les seves llibretes amb esbossos recullen el procés artístic fins a l’actualitat, fet que ens permet estudiar i comprendre la seva visió de la realitat per aproximar-nos millor a la seva obra.

RELACIÓ ENTRE ANTROPOLOGIA I DISSENY: 

Per poder dissenyar amb criteri, s’ha d’analitzar i comprendre la societat i la cultura  d’on vivim. Com ho podem fer? A través de l’antropologia podem trobar respostes a les preguntes clau que ens faran resoldre creativament obstacles de cara a adaptar un disseny d’una manera o una altra. L’antropologia és una ciència que ens ensenya a observar, a tolerar i trobar l’arrel dels comportaments humans des de la prehistòria fins a l’actualitat i és per això una peça clau a l’hora de dissenyar amb criteri. No podem crear productes, espais o serveis que no s’adaptin culturalment, no podem oblidar que allò que dissenyem sempre serà pel consum humà enmarcat en una cultura concreta i, per tant, l’antropologia serà sempre la nostra base per treballar.

 

Debat5el PAC 1: JOC D’OBJECTES

  1. Laia Murgadella Calderón says:

    Hola, Valeria!

    Primer de tot vull dir-te que em sembla molt interessant l’objecte que has escollit, ja que és molt personal on sovint expressem com veiem el món o com el percebem.

    Tots els que hem fet dibuix a l’ESO, batxillerat o CFGS hem tingut en un punt o altre una llibreta de dibuix, ja sigui per expressar i donar llibertat a la nostra creativitat com per dur a terme exercicis i altres enunciats.

    A més, com menciones aquesta eina és tan important com necessària per als professionals creatius, ja que molts cops per a poder iniciar un projecte necessitem fer esbossos, proves i errors d’idees o esquemes creatius que ens serveixen de gran ajuda a l’hora de fer la feina definitiva.

    Espero que et vagi molt bé l’assignatura!

    Laia.

  2. Claudia Barceló Sàbat says:

    Bona tarda Valeria!

    Com has comentat, la funció fonamental de les llibretes de dibuix és la de plasmar idees i gaudir del dibuix. Això no només és útil per a artistes, sinó que també pot ser beneficiós per a qualsevol persona que vulgui expressar-se mitjançant il·lustracions, esbossos o anotacions visuals. M’ha agradat molt que destaquessis que les llibretes de dibuix poden ser una eina crucial per als joves en la seva recerca de la seva identitat i la seva expressió personal, per tal de canalitzar l’energia creativa i explorar les seves emocions i idees.

    També és molt interessant com aquestes llibretes han jugat un paper clau en la història de l’art, ja que molts artistes han creat esbossos i estudis en les seves llibretes que són essencials per comprendre les seves obres finals.

    Per tant, estic d’acord amb el fet que les llibretes de dibuix són una eina potent i multifuncional que va més enllà dels seus atributs aparents, obrint les portes a la creativitat, l’autoexpressió i la comprensió de l’art.

    Clàudia

  3. Júlia Alvarez Gonzalez says:

    Hola Valeria,

    L’objecte que has escollit és un per al que també em sento molt identificada, bé, crec que gairebé tots els que estem estudiant aquest grau devem tindre unes quantes llibretes amuntegades a la prestatgeria on guarden milers de records i sentiments. Com bé s’ha comentat les llibretes són una cosa molt personal, on es desenvolupen i creixen idees, però m’agradaria parlar també de com s’omplen.

    Crec que si analitzéssim les llibretes, podríem descobrir aspectes sobre la persona que la posseeix, no només pels dibuixos sinó per la forma que estan fets aquests, hi ha gent més polida que i les pàgines estan sempre netes, només hi veuràs un únic traç net i clar. Alhora també hi ha gent molt impulsiva que es podria dir que dibuixa a base de gargots, considero que la personalitat de tothom es reflecteix en les seves llibretes personals, fins i tot en com es té decorada la portada.

    Bon curs!

    Júia,

     

  4. Marcial Pagà Tomàs says:

    Hola Valeria,

    La teva aportació m’ha fet reflexionar sobre la importància de la meva llibreta de dibuix. És un objecte que he tingut sempre i que considero un reflex de la meva evolució com a professional però, sobretot, com a persona. Per mi, la meva llibreta és com una eina que suporta la meva creativitat i m’ha acompanyat a mesura que he evolucionat en els diferents aspectes de la meva vida. Malgrat accepto i estimo tot el que hi ha dins, he après a sentir-me orgullós dels meus dibuixos.

    Destaques com les característiques formals i funcionals d’una llibreta poden variar segons l’ús que se li vulgui donar. Personalment, prefereixo les llibretes de dibuix amb gramatge més alt i pàgines buides per a les meves creacions. Solen ser de mida DIN A5 o A4, amb paper de 140 g/m2 i pàgines groguenques amb els cantons arrodonits, que em faciliten el dibuix.

    També estic d’acord amb la idea que aquesta eina té un significat cultural i històric significatiu. S’ha utilitzat en diverses cultures al llarg dels segles, i grans artistes com Leonardo da Vinci han fet servir les seves llibretes de dibuix com a part essencial del seu procés creatiu.

    Finalment, també comparteixo el teu punt de vista sobre l’aspecte de l’antropologia i el disseny. Com a dissenyador, reconec la importància de comprendre la cultura i la societat en què vivim per crear productes i serveis que realment satisfacin les necessitats de les persones.

    Salutacions,

    Marcial

  5. Ona Gonzalez Avila says:

    Hola Valeria,

    En primer lloc, la teva elecció sobre la llibreta de dibuix ens ha ressonat profundament a molts de nosaltres, pel que veig, especialment a aquells que hem tingut un quadern de dibuix durant els nostres cursos acadèmics o viatges professionals. Com molts, també veig el món i les meves percepcions dibuixades a les seves pàgines. És un reflex no només de la nostra evolució artística sinó també del nostre creixement personal. El teu èmfasi en la importància de les llibretes de dibuixos, especialment per als professionals creatius, és totalment encertada. Com molts podem explicar, abans d’embarcar-nos en els projectes finals, el quadern de dibuix es converteix en un llenç per a la nostra prova, error i perfeccionament.

    El teu enfocament en la joventut, destacant el quadern de dibuix com a mitjà d’autoexploració i formació de la identitat, ha estat especialment captivador. És cert; aquests quaderns són més que pàgines. Són dipòsits de records, emocions i creativitat en brut. Sempre he cregut, com ha dit la Júlia anteriorment, que la personalitat d’un es reflecteix en el seu quadern, no només en l’obra d’art sinó en l’estil, els traços i fins i tot la decoració de la portada.

    La importància històrica sobre el paper de la llibreta en la història de l’art ha acabat de donar profunditat a l’exposició. Grans artistes com da Vinci una vegada van abocar les seves idees en aquestes pàgines, un pensament que em fa apreciar encara més el meu propi quadern.

    Finalment, les teves opinions sobre el paper de l’antropologia en el disseny són una perspectiva que comparteixo de tot cor. Dissenyar amb una comprensió profunda de la cultura i el comportament humà és crucial, i m’alegro que ho hagis destacat amb tanta eficàcia.

    Una cordial salutació,

    Ona.

Publicat per

Repte 1, Antropologia del disseny – Aula 1

Publicat per

Repte 1, Antropologia del disseny – Aula 1

LA CULLERA L’objecte escollit per fer l’anàlisi d’aquest repte ha sigut la cullera de la meva iaia. Ha sigut l’objecte que més m’ha fet il·lusió descriure perquè em porta als records que vaig viure amb meu àvia. A més, és un dels records que tinc d’ella i és un objecte que vaig poder recuperar un cop vaig poder independitzar-me per poder fer-ne ús. Penso que aquesta cullera te més de 70 anys, l’utilitzava jo quan era petita i sempre que…
LA CULLERA L’objecte escollit per fer l’anàlisi d’aquest repte ha sigut la cullera de la meva iaia. Ha sigut…

LA CULLERA

L’objecte escollit per fer l’anàlisi d’aquest repte ha sigut la cullera de la meva iaia.

Ha sigut l’objecte que més m’ha fet il·lusió descriure perquè em porta als records que vaig viure amb meu àvia. A més, és un dels records que tinc d’ella i és un objecte que vaig poder recuperar un cop vaig poder independitzar-me per poder fer-ne ús.

Penso que aquesta cullera te més de 70 anys, l’utilitzava jo quan era petita i sempre que anava a menjar a casa la iaia, l’agafava jo perquè era la meva preferida. És per això, que tinc una vinculació molt forta amb aquesta cullera perquè em porta al passat, amb les experiències viscudes de quan jo era petita i dels grans plats que cuinava la meva àvia. És un tresor per mi.

Debat0el Repte 1, Antropologia del disseny – Aula 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

R01. L’antropologia en el disseny. Berta Contijoch

Publicat per

R01. L’antropologia en el disseny. Berta Contijoch

Lliurament de l'activitat R1 …
Lliurament de l'activitat R1 …

Debat1el R01. L’antropologia en el disseny. Berta Contijoch

  1. Albert Fernández Díaz says:

    Hola, Berta!

    Primer de tot, vull dir-te que m’ha semblat molt creativa la portada que has desenvolupat, on has fet ús dels AirPods per escriure aquesta paraula.

    Has realitzat un resum molt entenedor de les dimensions culturals al llarg de la història dels auriculars, acompanyat d’una imatge que completa la informació inicial. Desconeixia completament l’origen i l’evolució d’aquests, ja que no he sigut d’utilitzar-los.

    Les funcions simbòliques m’han semblat molt encertades. Comentes que en el 1960 i el 1970 els auriculars van representar la llibertat i la contracultura. Personalment, diria que els AirPods també se’ls pot associar amb la llibertat i el moviment, pel fet que et permeten desenvolupar tasques sense el fil tan empipador.

    Per acabar, una reflexió final molt acurada exposant la relació que hi ha entre el disseny i l’antropologia, on els auriculars són un mirall de les dinàmiques culturals i de com la població interacciona amb els dispositius d’aquesta època digital.

    Moltes gràcies per compartir el teu treball!