Publicat per

Definir la comunitat

Publicat per

Definir la comunitat

Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins “freelance” després d’haver exercit 5 anys a una companyia professional. Aquesta és una comunitat molt interessant ja que es recolza però a la vegada hi ha molta competència per la mancança de ofertes laborals, i és per això que m’ha semblat molt interessant fer recerca sobre aquesta.   A la actualitat, la comunitat de ballarins autònoms emergeix com una força dinàmica…
Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins…

Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins “freelance” després d’haver exercit 5 anys a una companyia professional. Aquesta és una comunitat molt interessant ja que es recolza però a la vegada hi ha molta competència per la mancança de ofertes laborals, i és per això que m’ha semblat molt interessant fer recerca sobre aquesta.

 

A la actualitat, la comunitat de ballarins autònoms emergeix com una força dinàmica en el món artístic, definint-se per la seva independència i creativitat. Aquest col·lectiu abraça la diversitat de formes de dansa, des de la dansa contemporània fins als estils més urbans, dansa clàssica i tota mena de fusions. En un món que evoluciona ràpidament, aquests ballarins autònoms es destaquen per la seva adaptabilitat i resistència, navegant entre projectes diversos, col·laboracions i performances en diversos contextos.

 

Un exemple històric destacat d’artista que recolza aquesta comunitat és la renombrada ballarina i coreògrafa Pina Bausch. Amb la seva visió innovadora i compromís amb la dansa contemporània, Bausch ha inspirat una generació de ballarins autònoms a seguir el seu propi camí artístic. A través de les seves coreografies revolucionàries, ha donat veu i espai als ballarins per explorar la seva identitat i expressar les seves històries a través del moviment.

 

En un context més actual, companyes com Jacob Jonas The Company o artistes com Mike Tyrus troben el seu èxit laboral primordialment a partir de les xarxes socials, promocionant el seu producte d’aquesta forma i adaptant a les noves tendències.

 

La naturalesa autònoma d’aquesta comunitat permet als ballarins experimentar amb la seva pròpia narrativa, sense les restriccions estructurals d’una companyia tradicional. Aquesta llibertat creativa pot ser alhora un desafiament i una oportunitat, ja que requereix una gestió eficient dels recursos i la capacitat d’innovar constantment per mantenir-se rellevants en un món canviant.

 

Amb la proliferació de les xarxes socials i les plataformes de streaming, els ballarins autònoms han trobat noves maneres de connectar amb l’audiència i compartir les seves creacions. Aquesta visibilitat digital permet a aquests artistes establir relacions directes amb el públic, fent que la dansa sigui més accessible i democratitzant l’accés a la seva obra.

 

En resum, la comunitat de ballarins autònoms sorgeix com una força vital en el món de la dansa contemporània. Amb la seva independència, creativitat i la influència de visionaris com Pina Bausch, aquests artistes continuen evolucionant i redefinint el panorama de la dansa, oferint una visió única i apassionada que enriqueix la cultura artística actual.

Carregant...

Debat0el Definir la comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Fase 2: Compondre el Kit de Camp. Antropologia del disseny

Publicat per

Fase 2: Compondre el Kit de Camp. Antropologia del disseny

L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre les pràctiques culturals de grups humans específics. Aquest enfocament implica l’observació directa i la participació en la vida diària de la comunitat o grup estudiat. L’objectiu principal és obtenir una comprensió profunda de la cultura, les interaccions socials, les creences, els valors i les pràctiques de la població en qüestió. El meu kit de camp: La meva selecció ha estat l’Associació…
L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre…

L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre les pràctiques culturals de grups humans específics. Aquest enfocament implica l’observació directa i la participació en la vida diària de la comunitat o grup estudiat. L’objectiu principal és obtenir una comprensió profunda de la cultura, les interaccions socials, les creences, els valors i les pràctiques de la població en qüestió.

El meu kit de camp:

La meva selecció ha estat l’Associació Excursionista de Granollers (AEG) i, en relació amb l’etnografia, puc fer un treball de camp en la cultura de l’Associació: comprendre els seus valors, normes, tradicions i formes d’interacció. Això podria incloure participar en excursions, reunions i altres activitats per a obtenir una comprensió profunda de la vida interna de l’associació.

També contactaré amb l’AEG per veure com planifiquen i executen les excursions, les reunions regulars, o qualsevol cerimònia o activitat única per al grup. Això podria revelar informació sobre la identitat del grup i com es construeix a través d’aquestes pràctiques.

La meva intenció es reunir-me amb ells i poder observar les dinàmiques socials dins de l’associació, com la forma en què es prenen decisions, com s’estableixen les jerarquies informals, i com es resolen els conflictes. Si em dona temps, també podria fer una excursió i així veure la relació de l’associació amb l’entorn natural. Això podria incloure com seleccionen destins per a les seves excursions, com interactuen amb la naturalesa i com concilien la conservació del medi ambient amb la seva activitat.

Altre qüestió important és explorar els significats culturals associats amb l’activitat excursionista, com la importància simbòlica d’uns certs llocs, símbols o pràctiques dins de l’associació, pot ser un altre enfocament etnogràfic.

I per acabar, pot ser útil per a estudiar com l’associació ha evolucionat amb el temps, com ha enfrontat desafiaments i com ha respost a canvis en la societat o en el seu propi context.

Bibliografia:

Youtube. (09 de novembre de 2021) Why Designers should urgently listen to Anthropologists | Michael Leube | TEDxKuchl https://www.youtube.com/watch?v=k8QrsMa170k

Youtube. (10/11/2023). Roberto Langwagen. Antropología del DISEÑO https://www.youtube.com/watch?v=5JrmvyZlCfA

Youtube. (2019). AEG GRANOLLERS. 30a Matagalls Granollers https://www.youtube.com/watch?v=EOVzVUZI65s

Debat0el Fase 2: Compondre el Kit de Camp. Antropologia del disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 2 – Fase 1: Definir la comunitat. Antropologia del disseny

Publicat per

Repte 2 – Fase 1: Definir la comunitat. Antropologia del disseny

Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la ciutat de Granollers,…
Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la…

Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la ciutat de Granollers, Barcelona i  ha estat des d’aleshores dedicada a la divulgació de l’excursionisme, en els vessants esportius i culturals.

Si t’agrada el muntanyisme, l’espeleologia, l’escalada, la bicicleta tot terreny, el contacte amb la natura, l’Agrupació Excursionista de Granollers ofereix molts serveis, i podràs fer les activitats que més t’agradin amb les persones que també comparteixen el mateix estil de vida.

Segons la informació recopilada en la seva pàgina web, l’Agrupació Excursionista de Granollers, d’ara endavant l’AEG, neix l’any 1928.

La figura dels socis delegats d’altres institucions, com Maspons i Labrós o Dionís i Puig, van tenir molta importància en l’excursionisme granollerí i català.

La referència més antiga d’una associació excursionista permanent en la ciutat, data de l’any 1889. Es tractava de la Societat Incògnita, no obstant no es pot dir que es tractés d’una entitat nascuda i arrelada a Granollers.

Després de la curta experiència del Centre Excursionista de Granollers (1916-1917) la torxa de l’excursionisme serà recollida pel grup excursionista “Els Ginesters”, considerat com l’embrió que donarà lloc a l’Agrupació Excursionista de Granollers.

L’activitat al llarg de l’any 2003 no para en cap moment i l’arribada de nous socis de totes les edats els encoratja a fer més cursos d’iniciació, campaments infantils, travesses, excursions i conferències, premis literaris i marxes, campionats de ping-pong i xerrades, exposicions i cicles de cinema de muntanya, passejades populars i marxes de resistència, en definitiva una llarga llista d’actes i activitats, no només pels quasi 550 socis que formen l’Agrupació, sinó per tot un col·lectiu, que encara que no siguin socis, assisteixen als esdeveniments de l’entitat.

He escollit aquesta associació perquè sempre m’ha agradat la natura i fer excursions a la muntanya, però, a més,  l’any passat (2022) vaig fer la ruta francesa del camino de Santiago i em va agradar moltíssim l’experiència viscuda. Des de les hores, sempre que puc m’animo a fer una excursió amb les meves amigues i amics per també explorar nous llocs i gaudir de la companya i els paisatges que tenim per Catalunya.

He establert un primer contacte amb l’AEG però encara estic a l’espera de la resposta.

Us deixo algunes de les xarxes socials que tenen perquè així pugueu fer-li un cop d’ull:

 

  • Grup de joves motivats per la muntanya i la natura. Busquem conèixer, aprendre, disfrutar i connectar amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Si vols fer rutes, barrancs, coves i escalar, apuntat a compartir experiències amb nosaltres!

 

Secció jove de la Agrupació Excursionista de Granollers, (2023)

https://www.instagram.com/seccio_intrepida/

 

  • Una colla de jubilats -als que agrada la muntanya- van organitzar una excursió setmanalment. Fidels al compromís setmanal han anant creixent com a grup i han creat vincles d’amistat entre ells, s’anomenen “Els Ginesters”.

 

Secció de barranquisme i espeleologia de l’AEG, (2023),

https://www.instagram.com/gieg_granollers/

 

Debat0el Repte 2 – Fase 1: Definir la comunitat. Antropologia del disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 01. L’antropologia en el disseny. Ona Gonzalez

Publicat per

Repte 01. L’antropologia en el disseny. Ona Gonzalez

https://drive.google.com/file/d/1tSOoqnu0JU89hRLS6Grw9RAa9XXp4SPl/view?usp=sharing Lliurament de l'activitat R1 …
https://drive.google.com/file/d/1tSOoqnu0JU89hRLS6Grw9RAa9XXp4SPl/view?usp=sharing Lliurament de l'activitat R1 …
https://drive.google.com/file/d/1tSOoqnu0JU89hRLS6Grw9RAa9XXp4SPl/view?usp=sharing

Debat1el Repte 01. L’antropologia en el disseny. Ona Gonzalez

  1. Anna Hernández Labella says:

    Hola Ona!

    Em sembla un objecte molt interessant el teu i amb molta historia darrere. Potser avui en dia no es fan servir gaire, però també es interessant veure en el canvi que ha visuct aquest objecte. Considero que la ploma ha sigut molt important durant l’historia de la humanitat i que ha donat lloc a altres objectes també importants i semblants com els boligrafs. Crec que la connexió entre ploma i boligrafs es podría considerar directa i es una forma de modernitzar i millorar les antigues costums.

    Considero molt interessant la teva explicació, salutacions!

Publicat per

PAC 1: JOC D’OBJECTES

Publicat per

PAC 1: JOC D’OBJECTES

OBJECTE TRIAT: L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de dibuixos.  En aquest cas parlaré d’ella en singular perquè ara mateix només treballo amb una, però quan penso en aquest concepte, penso en totes les llibretes que he tingut i que guardo amb molt amor i cura. La llibreta de dibuix significa per mi un vehicle per la meva creativitat, un mitjà de transport que dona suport a les meves idees…
OBJECTE TRIAT: L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de…

OBJECTE TRIAT:

L’obecte que he triat treballar és un molt personal i íntim per mi: la meva llibreta de dibuixos. 

En aquest cas parlaré d’ella en singular perquè ara mateix només treballo amb una, però quan penso en aquest concepte, penso en totes les llibretes que he tingut i que guardo amb molt amor i cura.

La llibreta de dibuix significa per mi un vehicle per la meva creativitat, un mitjà de transport que dona suport a les meves idees i m’acompanya cada dia observant la meva evolució com a dibuixant i persona. Em vinculo a ella d’una manera tan dilatada durant el temps que m’ha vist passar de patir vergonya a l’hora d’obrir-la fins sentir orgull per ensenyar als meus companys algun dibuix ben resolt.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

La qualitat d’una llibreta depèn directament de l’ús que l’usuari vol donar-li: si és per escriure o apuntar tindrà línies, si és per dibuixar el gramatge del paper serà diferent, si és per fer dibuix tècnic tindrà altres característiques. Podem trobar de molts tipus i diverses qualitats, però les més comunes per dibuixar acostumen a tenir un gramatge més alt i tenen l’interior completament buit. Les que faig servir són de dibuix i acostumen a ser mida DIN a5 i a4, amb gramatge de 140 g/m2 i les pàgines groguenques amb els cantons arrodonits.

ANÀLISI CULTURAL I HISTÒRIC:

La funció que compleix obeeix a una necessitat que tots portem dins, i és la de plasmar idees, expressar i gaudir del dibuix. Les llibretes de dibuix o sketchbooks ens permeten fer apunts ràpids, estudis o reculls d’informació just al moment i ens serveix per fotografiar la informació dibuixada dins el nostre cervell.
Des d’una perspectiva social, els quaderns de dibuix permeten compartir i posar en comú a dibuixants i artistes. Per oficis com aquest, és necessari cuidar tant les relacions amb els companys com les capacitats socials i en aquest context és on una simple llibreta pot suposar un punt d’inflexió mostrant qui som i presentant-nos vulnerables, orgullosos o tímids.
Culturalment, aquest producte s’associa amb persones creatives: l’imaginari col·lectiu ens fa pensar quan veiem una persona treballant amb la seva llibreta que es tracta en efecte, d’algú creatiu, bohemi o que treballa abstret de tota realitat només parant atenció a allò que crea. Derivat d’aquest clixé, si és cert que la llibreta convida a aquest tipus de comportaments perquè la pots portar a qualsevol lloc, obrir-la i mimetitzar-te en l’entorn que estàs estudiant, entrar al teu món imaginari personal i deixar enrere qualsevol realitat per només treballar i estudiar… Qualsevol que pugui pagar menys de 10 euros en pot accedir a una, però vull destacar als joves d’entre 15 i 25 anys. Durant l’adolescència i la joventut la pràctica creativa i la necessitat d’expressió personal suposen una càrrega molt pesada i és sempre vital canalitzar aquesta energia cap a altres camins. Sovint observarem adolescents i joves que dibuixen o escriuen a un quadern tots sols i que porten a tot arreu.
D’altra banda, és important parlar de com una eina de treball com aquesta suposa els fonaments i les bases de grans moviments artístics. Darrere de cada obra coneguda hi ha estudis, esbossos, idees de composició, variacions, proves… i totes aquestes prenen forma dins una llibreta personal o si no n’hi ha, fulls que omple l’artista, però compleix la mateixa funció. Tenim registre que les llibretes s’han fet servir en diferents cultures del món durant segles, però la Xina (any 100 aC) va ser un dels indrets on destaca la creació d’aquestes. L’invent es va donar en diverses localitzacions geogràfiques, però si parlem de llibretes per dibuixar, destaquem el seu ús a partir del renaixement. D’aquesta època es conserven dibuixos d’artistes com da Vinci o Hieronymus Cock, és a dir, les seves llibretes amb esbossos recullen el procés artístic fins a l’actualitat, fet que ens permet estudiar i comprendre la seva visió de la realitat per aproximar-nos millor a la seva obra.

RELACIÓ ENTRE ANTROPOLOGIA I DISSENY: 

Per poder dissenyar amb criteri, s’ha d’analitzar i comprendre la societat i la cultura  d’on vivim. Com ho podem fer? A través de l’antropologia podem trobar respostes a les preguntes clau que ens faran resoldre creativament obstacles de cara a adaptar un disseny d’una manera o una altra. L’antropologia és una ciència que ens ensenya a observar, a tolerar i trobar l’arrel dels comportaments humans des de la prehistòria fins a l’actualitat i és per això una peça clau a l’hora de dissenyar amb criteri. No podem crear productes, espais o serveis que no s’adaptin culturalment, no podem oblidar que allò que dissenyem sempre serà pel consum humà enmarcat en una cultura concreta i, per tant, l’antropologia serà sempre la nostra base per treballar.

 

Debat5el PAC 1: JOC D’OBJECTES

  1. Laia Murgadella Calderón says:

    Hola, Valeria!

    Primer de tot vull dir-te que em sembla molt interessant l’objecte que has escollit, ja que és molt personal on sovint expressem com veiem el món o com el percebem.

    Tots els que hem fet dibuix a l’ESO, batxillerat o CFGS hem tingut en un punt o altre una llibreta de dibuix, ja sigui per expressar i donar llibertat a la nostra creativitat com per dur a terme exercicis i altres enunciats.

    A més, com menciones aquesta eina és tan important com necessària per als professionals creatius, ja que molts cops per a poder iniciar un projecte necessitem fer esbossos, proves i errors d’idees o esquemes creatius que ens serveixen de gran ajuda a l’hora de fer la feina definitiva.

    Espero que et vagi molt bé l’assignatura!

    Laia.

  2. Claudia Barceló Sàbat says:

    Bona tarda Valeria!

    Com has comentat, la funció fonamental de les llibretes de dibuix és la de plasmar idees i gaudir del dibuix. Això no només és útil per a artistes, sinó que també pot ser beneficiós per a qualsevol persona que vulgui expressar-se mitjançant il·lustracions, esbossos o anotacions visuals. M’ha agradat molt que destaquessis que les llibretes de dibuix poden ser una eina crucial per als joves en la seva recerca de la seva identitat i la seva expressió personal, per tal de canalitzar l’energia creativa i explorar les seves emocions i idees.

    També és molt interessant com aquestes llibretes han jugat un paper clau en la història de l’art, ja que molts artistes han creat esbossos i estudis en les seves llibretes que són essencials per comprendre les seves obres finals.

    Per tant, estic d’acord amb el fet que les llibretes de dibuix són una eina potent i multifuncional que va més enllà dels seus atributs aparents, obrint les portes a la creativitat, l’autoexpressió i la comprensió de l’art.

    Clàudia

  3. Júlia Alvarez Gonzalez says:

    Hola Valeria,

    L’objecte que has escollit és un per al que també em sento molt identificada, bé, crec que gairebé tots els que estem estudiant aquest grau devem tindre unes quantes llibretes amuntegades a la prestatgeria on guarden milers de records i sentiments. Com bé s’ha comentat les llibretes són una cosa molt personal, on es desenvolupen i creixen idees, però m’agradaria parlar també de com s’omplen.

    Crec que si analitzéssim les llibretes, podríem descobrir aspectes sobre la persona que la posseeix, no només pels dibuixos sinó per la forma que estan fets aquests, hi ha gent més polida que i les pàgines estan sempre netes, només hi veuràs un únic traç net i clar. Alhora també hi ha gent molt impulsiva que es podria dir que dibuixa a base de gargots, considero que la personalitat de tothom es reflecteix en les seves llibretes personals, fins i tot en com es té decorada la portada.

    Bon curs!

    Júia,

     

  4. Marcial Pagà Tomàs says:

    Hola Valeria,

    La teva aportació m’ha fet reflexionar sobre la importància de la meva llibreta de dibuix. És un objecte que he tingut sempre i que considero un reflex de la meva evolució com a professional però, sobretot, com a persona. Per mi, la meva llibreta és com una eina que suporta la meva creativitat i m’ha acompanyat a mesura que he evolucionat en els diferents aspectes de la meva vida. Malgrat accepto i estimo tot el que hi ha dins, he après a sentir-me orgullós dels meus dibuixos.

    Destaques com les característiques formals i funcionals d’una llibreta poden variar segons l’ús que se li vulgui donar. Personalment, prefereixo les llibretes de dibuix amb gramatge més alt i pàgines buides per a les meves creacions. Solen ser de mida DIN A5 o A4, amb paper de 140 g/m2 i pàgines groguenques amb els cantons arrodonits, que em faciliten el dibuix.

    També estic d’acord amb la idea que aquesta eina té un significat cultural i històric significatiu. S’ha utilitzat en diverses cultures al llarg dels segles, i grans artistes com Leonardo da Vinci han fet servir les seves llibretes de dibuix com a part essencial del seu procés creatiu.

    Finalment, també comparteixo el teu punt de vista sobre l’aspecte de l’antropologia i el disseny. Com a dissenyador, reconec la importància de comprendre la cultura i la societat en què vivim per crear productes i serveis que realment satisfacin les necessitats de les persones.

    Salutacions,

    Marcial

  5. Ona Gonzalez Avila says:

    Hola Valeria,

    En primer lloc, la teva elecció sobre la llibreta de dibuix ens ha ressonat profundament a molts de nosaltres, pel que veig, especialment a aquells que hem tingut un quadern de dibuix durant els nostres cursos acadèmics o viatges professionals. Com molts, també veig el món i les meves percepcions dibuixades a les seves pàgines. És un reflex no només de la nostra evolució artística sinó també del nostre creixement personal. El teu èmfasi en la importància de les llibretes de dibuixos, especialment per als professionals creatius, és totalment encertada. Com molts podem explicar, abans d’embarcar-nos en els projectes finals, el quadern de dibuix es converteix en un llenç per a la nostra prova, error i perfeccionament.

    El teu enfocament en la joventut, destacant el quadern de dibuix com a mitjà d’autoexploració i formació de la identitat, ha estat especialment captivador. És cert; aquests quaderns són més que pàgines. Són dipòsits de records, emocions i creativitat en brut. Sempre he cregut, com ha dit la Júlia anteriorment, que la personalitat d’un es reflecteix en el seu quadern, no només en l’obra d’art sinó en l’estil, els traços i fins i tot la decoració de la portada.

    La importància històrica sobre el paper de la llibreta en la història de l’art ha acabat de donar profunditat a l’exposició. Grans artistes com da Vinci una vegada van abocar les seves idees en aquestes pàgines, un pensament que em fa apreciar encara més el meu propi quadern.

    Finalment, les teves opinions sobre el paper de l’antropologia en el disseny són una perspectiva que comparteixo de tot cor. Dissenyar amb una comprensió profunda de la cultura i el comportament humà és crucial, i m’alegro que ho hagis destacat amb tanta eficàcia.

    Una cordial salutació,

    Ona.

Publicat per

Repte 1, Antropologia del disseny – Aula 1

Publicat per

Repte 1, Antropologia del disseny – Aula 1

LA CULLERA L’objecte escollit per fer l’anàlisi d’aquest repte ha sigut la cullera de la meva iaia. Ha sigut l’objecte que més m’ha fet il·lusió descriure perquè em porta als records que vaig viure amb meu àvia. A més, és un dels records que tinc d’ella i és un objecte que vaig poder recuperar un cop vaig poder independitzar-me per poder fer-ne ús. Penso que aquesta cullera te més de 70 anys, l’utilitzava jo quan era petita i sempre que…
LA CULLERA L’objecte escollit per fer l’anàlisi d’aquest repte ha sigut la cullera de la meva iaia. Ha sigut…

LA CULLERA

L’objecte escollit per fer l’anàlisi d’aquest repte ha sigut la cullera de la meva iaia.

Ha sigut l’objecte que més m’ha fet il·lusió descriure perquè em porta als records que vaig viure amb meu àvia. A més, és un dels records que tinc d’ella i és un objecte que vaig poder recuperar un cop vaig poder independitzar-me per poder fer-ne ús.

Penso que aquesta cullera te més de 70 anys, l’utilitzava jo quan era petita i sempre que anava a menjar a casa la iaia, l’agafava jo perquè era la meva preferida. És per això, que tinc una vinculació molt forta amb aquesta cullera perquè em porta al passat, amb les experiències viscudes de quan jo era petita i dels grans plats que cuinava la meva àvia. És un tresor per mi.

Debat0el Repte 1, Antropologia del disseny – Aula 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

R01. L’antropologia en el disseny. Berta Contijoch

Publicat per

R01. L’antropologia en el disseny. Berta Contijoch

Lliurament de l'activitat R1 …
Lliurament de l'activitat R1 …

Debat1el R01. L’antropologia en el disseny. Berta Contijoch

  1. Albert Fernández Díaz says:

    Hola, Berta!

    Primer de tot, vull dir-te que m’ha semblat molt creativa la portada que has desenvolupat, on has fet ús dels AirPods per escriure aquesta paraula.

    Has realitzat un resum molt entenedor de les dimensions culturals al llarg de la història dels auriculars, acompanyat d’una imatge que completa la informació inicial. Desconeixia completament l’origen i l’evolució d’aquests, ja que no he sigut d’utilitzar-los.

    Les funcions simbòliques m’han semblat molt encertades. Comentes que en el 1960 i el 1970 els auriculars van representar la llibertat i la contracultura. Personalment, diria que els AirPods també se’ls pot associar amb la llibertat i el moviment, pel fet que et permeten desenvolupar tasques sense el fil tan empipador.

    Per acabar, una reflexió final molt acurada exposant la relació que hi ha entre el disseny i l’antropologia, on els auriculars són un mirall de les dinàmiques culturals i de com la població interacciona amb els dispositius d’aquesta època digital.

    Moltes gràcies per compartir el teu treball!

Publicat per

Joc d’objectes

Joc d’objectes
Publicat per

Joc d’objectes

Immersió en la relació entre disseny i antropologia a través d'un objecte
Immersió en la relació entre disseny i antropologia a través d'un objecte

 

Debat0el Joc d’objectes

No hi ha comentaris.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.