Qué és football in the blood?

es una lliga de futbol interfamiliar on convoquen tornejos semestralment. En aquesta lliga participen de quatre a cinc equips, cada equip te de cinc a vuit jugadors i jugadores ja que es mixte, de l’edat de 8 anys a 63, on els equips són mixtes tant d’edat com de sexe.

És viable escollir aquesta comunitat?

És una comunitat amb la que hi tinc relació des de el 2021 cuan em van contactar per participar a la lliga fútbol in the blood. Els organitzadors són el meu tiet Pepe i el meu cosí Hèctor hi ha una comunitat molt extensa on hi participa molta gent de diferents edats. He parlat amb ells per demanar permís per fer el projecte d’investigació sobre la lliga i la seva organització. La lliga es juga dos cops l’any a temporada de primavera sobre març i a la temporada de tardor sobre novembre això fa que hi hagi temperatura primaveral pel que podem realitzar esport sense pasar fred o calor. Aprofitaré les trobades per parlar amb ells cara a cara i aprofundir quan no ens podem veure utilitzaré els medis de comunicació digitals el primer pas serà definir aquesta comunitat.

Com està composada?

L’origen

Quina relació hi tinc amb la comunitat?

Descripció breu dels equips que formen la lliga

Els comités

La comunitat i el seu enllaç intern

citacions

Otto, T. [Ton], Charlote Smith, R. [Rachel]. (2021), Antropología del diseño. Un estilo distinto de conocimiento. A T.[Ton] Otto, R. [Rachel] Charlote Smith, Entre hacer y conocer, Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual (p.28-73). Enes Morelia.

Franco, F. [francisco]. (2014), 2.2 Perspectivas sobre la pertenencia a un grupo. A A. [Abigail] Dreibelbis, (p.20-22). Textos de Antropología.

Jan Chipchase: Design anthropology. (2014). Pop tech. <https://www.youtube.com/watch?v=ZGnCOKPlikg&ab_channel=PopTech>

Ardèvol, E. , Bayre, F., Lanzeni, D. El camí zen de l’etnografia. Els mons del laberint. <https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/>

Ethnography and Design: Mutual Provocations, (2016), University of California Collaboratory for Ethnographic Design (CoLED), <https://culanth.org/fieldsights/ethnography-and-design-1-disability-design-and-performance>

Etnografia i tècniques que utilitza

L’etnografia et permet submergir-te en una comunitat per entendre com viu la gent, que els importa i perquè fan el que fan.

Fa servir l’observació participant per a poder veure les coses des de la seva perspectiva.

Entrevistes per a conversar amb les persones i profunditzar en les seves experiències i opinions.

També se solen organitzar grups focals on un petit grup discuteix un tema específic, proporcionant-te diferents punts de vista.

A banda de l’anàlisi documental per entendre millor el context i la història de la comunitat en si.

En definitiva una manera molt humana i propera d’entendre les persones en el seu entorn natural.

Tècniques especifiques al meu camp d’estudi

Per a la investigació de la comunitat a la qual m’adreço he ideat un kit de camp que s’adapta específicament a les necessitats que he pogut detectar.

Les eines i tècniques incloses en el kit m’ajudaran a exposar l’origen i desenvolupament del projecte comunitari, avaluar l’impacte comunitari i ambiental i identificar reptes i oportunitats.

Aquestes són:

– Visites regulars i observació participant en les diverses activitats per a obtenir una comprensió profunda de com el projecte Horstik afecta i beneficia a la comunitat local i al medi ambient.

–Entrevistes semiestructurades  per a recopilar dades sobre com i per què va sorgir la iniciativa i com ha sigut la seva evolució.

-Organització de grups focals per a discutir temes específics i obtenir una varietat de perspectives, enfocant el tema de la sostenibilitat, l’impacte comunitari i els plans de futur.

–Anàlisi documental per a revisar els documenta existents que m’ajudin a contextualitzar la investigació. (Publicacions a les xarxes, articles i registres varis)

Components del meu KIT per a l’obtenció d’informació

1- Quadern de camp i bolígraf que em permetrà prendre notes detallades durant les observacions i entrevistes

2- Gravadora de mà per a realitzar entrevistes amb facilitat, sempre amb el consentiment del participant.

3- Càmera fotogràfica o mòbil per a documentar l’espai, les diverses activitats que organitzen com tallers i esdeveniments varis.

4- Mapes/planells de l’hort, per a obtenir una comprensió pel que fa a l’espai i ser capaç de documentar la distribució i usos.

5- Dispositiu per a generar enquestes digitals (mòbil) per a dur a terme enquestes estructurades o semiestructurades. Les aplicacions d’enquestes em facilitaran la recol·lecció d’anàlisis de dades.

6- Equip de protecció personal tipus guants, gorra i protector solar, per aquelles activitats relacionades amb l’hort i l’aire lliure.

7- Bateries i carregadors portàtils per assegurar tenir operatius els dispositius electrònics que faré servir.

8- Material informatiu del meu projecte perquè puguin entendre bé el motiu de la meva investigació.

Guió inicial de preguntes claus

Sobre l’origen i desenvolupament del projecte: ¿Com i per què es va iniciar el projecte Horstik? ¿Com a evolucionat des de la seva creació?

Sobre l’impacte comunitari i ambiental: Que significa Horstik per tu personalment?Com creus que Horstik ha impactat a la comunitat local? De quina manera contribueix Horstik a la sostenibilitat ambiental?

Experiències personals i participació: Quina ha sigut la teva experiència més significativa? Com et vas involucrar per primera vegada en el projecte? Què et motiva a continuar participant?

Oportunitats: Com Creus que Horstik pot expandir el seu impacte o abast?

Dinàmiques i presa de decisions: Com es prenen decisions dins del projecte? És un procés col·laboratiu? Com es maneguen els desacords o conflictes dins la comunitat? Hi ha algun lideratge o tots són membres responsables per igual

Aspectes educatius i terapèutics: De quina manera Horstik contribueix a l’educació mediambiental? Existeixen testimonis sobre els beneficis de participar en la comunitat?

Comportament adient 

Finalment per a poder realitzar una investigació efectiva tant per establir relacions com per obtenir dades rellevants he d’adoptar una actitud curiosa que mostri interès en les seves experiències i opinions dels participants.

Empatia i respecte a les diferents perspectives i experiències de cada membre, comprendre la seva cultura i valors que em permetin relacionar-me amb ells de manera efectiva.

Escolta activa per a no perdre cap detall que sigui important.

Paciència i flexibilitat, ser pacient i estar disposada a adaptar els meus plans segons les circumstàncies.

Observar atenent tant els detalls com el context global i poder dur a terme preguntes amb lògica.

Ètica professional, sent transparent en tot moment i protegir la seva identitat.

COMUNITAT HORSTIK

La comunitat escollida per a l’estudi de camp etnogràfic és l’Horstik, un hort urbà comunitari situat a l’espai cultural Nau Bostik al barri de la Sagrera de Barcelona.

El que m’ha agradat és que no es tracta únicament d’un hort, Horstik és un projecte veïnal que encarna iniciatives mediambientals i un enfocament en la sostenibilitat adherit a la Xarxa de Barcelona+sostenible.

El lloc s’ha transformat d’espai en desús a una àrea que nodreix tant la comunitat que la conforma tant en aspectes alimentaris com en àmbits socials i educatius. A més visitar l’horstik m’és totalment factible, de tal manera que em facilita la immersió directa en l’estudi.

Des del punt de vista ètic, m’és essencial abordar l’estudi amb respecte i sensibilitat. Garantint la transparència en els objectius de la investigació i obtenint consentiment informat per a qualsevol registre que asseguri la privacitat dels participants.

Per a conèixer a fons la comunitat, els primers passos intuïtius inclourien l’observació, participant en les activitats que ofereix el projecte per obtenir una visió de la forma de vida i els valors de la comunitat.

Participar activament en les sessions de treball comunitàries i les visites guiades que ofereixen, per tal d’aconseguir una comprensió profunda de les necessitats i aspiracions que tenen, així com el seu compromís amb la sostenibilitat i l’educació mediambiental.

Dedicar temps a escoltar i comprendre bé les accions i practiques diàries, les interrelacions entre els membres i possibles jerarquies de lideratge dins del grup. Crec que la manera en com els membres de la comunitat interactuen entre si i amb l’espai, em resultarà de gran ajuda per a esbrinar sobre els seus valors i la dinàmica comunitària.

I finalment també consideració rellevant fixar-me detalladament amb l’espai físic on es troba, com està organitzat, utilitzat i mantingut.

Així abans de començar a idear i estructurar les preguntes serà essencial tenir una comprensió bàsica i un vincle amb la comunitat.

Expectatives que tinc en relació amb el treball de camp a la comunitat Horstik:

– Comprensió profunda de la comunitat

– Identificació de necessitats i aspiracions

– Relació amb l’entorn i la sostenibilitat

– Experiències educatives i terapèutiques

– Interacció i comunicació

– Anàlisis i reflexió

Que és l’etnografia?

L’etnografia és una metodologia de recerca que té com a objectiu l’estudi i la comprensió detallada de les cultures i les pràctiques socials d’un grup específic de persones. Aquesta es basa en la immersió directa de l’investigador dins de la comunitat que estudia, permetent una comprensió profunda dels comportaments, les creences i les dinàmiques socials que configuren la vida d’aquest grup. Les tècniques utilitzades a l’etnografia són diverses i es fonamenten en la observació participativa, la recopilació de dades de primera mà i l’anàlisi detallada del context cultural.

La observació participativa és una tècnica clau en l’etnografia, que implica que l’investigador es converteixi en part del grup que està estudiant. En el meu cas és de fàcil aplicació ja que formo part d’aquesta comunitat i les meves pròpies vivències formen part de l’estudi. Això significa involucrar-se activament en les activitats quotidianes de la comunitat, establir relacions amb els membres i ser conscient dels detalls culturals que podrien passar desapercebuts amb una aproximació més distants. A través d’aquesta observació directa, l’investigador pot captar no només els aspectes externs de la cultura, sinó també les subtils actituds, les interaccions i les relacions socials que formen part integral de la vida quotidiana del grup.

Les entrevistes en profunditat són una altra tècnica essencial en l’etnografia. A través de converses obertes i centrades en temes específics, els investigadors poden obtenir perspectives més aprofundides sobre les creences, valors i experiències dels membres de la comunitat. Aquesta tècnica permet que els participants expressin les seves pròpies narratives i construeixin significats des del seu propi punt de vista, aportant una riquesa de detalls i contextos que enriqueixen la comprensió global.

La recopilació de documents i l’anàlisi de materials existents, com ara textos, fotografies i enregistraments, també són part integral de l’etnografia. Aquests documents poden proporcionar una perspectiva històrica i contextual sobre la cultura que s’està estudiant, permetent als investigadors veure com ha evolucionat la comunitat al llarg del temps.

Composar Kit de Camp

L’èxit d’un estudi etnogràfic de la comunitat de ballarins freelance requereix un kit de camp essencial que faciliti la immersió en aquest entorn dinàmic i creatiu. Seguidament he recollit un conjunt d’eines que podrien ser fonamentals per a aquesta tasca:

* Bloc de notes i bolígrafs: Un instrument clàssic per a la presa de notes durant la observació participativa. Aquestes anotacions manuals poden capturar detalls immediats, reaccions emocionals i impressions inicials que poden ser essencials per a la comprensió més profunda.

* Càmera i/o gravadora: Per documentar visualment i auditivament les activitats i interaccions dins de la comunitat. Les imatges i les gravacions poden ser inestimables per preservar moments efímers, com coreografies úniques o converses espontànies.

* Carnet d’identificació o carta d’introducció: És important establir la confiança amb els membres de la comunitat. Un carnet d’identificació o una carta d’introducció poden ser útils per explicar la teva intenció i propòsit de la recerca. En el cas de la dansa també afegiria un “showreel” o CV per a determinar la professionalitat i el nivell dels integrants.

* Equipament d’enregistrament d’àudio/vídeo: Per a entrevistes en profunditat, enregistraments de sessions de dansa o per capturar moments importants. Asegurant-nos de tenir les autoritzacions necessàries per gravar i respectar la privacitat dels participants.

* Ordinador: Per prendre notes digitals, organitzar dades i mantenir un diari etnogràfic. Les eines de processament de text poden ser inestimables per analitzar la informació recopilada.

* Aplicacions de mòbil útils: Utilitzarem aplicacions per fer seguiment del temps, la localització i altres detalls logístics. Les apps de xarxes socials també poden ser una manera de connectar amb la comunitat i mantenir-te actualitzat sobre els events  i les tendències.

* Coneixement de la tecnologia de dansa: Comprendre les eines tecnològiques que els ballarins freelance utilitzen pot facilitar la teva integració en la comunitat. Això pot incloure conèixer aplicacions de música o plataformes de xarxes socials especialitzades en dansa o entrenament físic.

* Assistència a events  locals: Participar en espectacles, tallers i altres activitats locals de dansa et proporcionarà una visió més àmplia de la comunitat i crearà oportunitats per interactuar amb els membres en un entorn més relaxat.

Em dic Berta Contijoch, soc una ballarina catalana de 26 anys i m’acabo d’endinsar a la comunitat de ballarins “freelance” després d’haver exercit 5 anys a una companyia professional. Aquesta és una comunitat molt interessant ja que es recolza però a la vegada hi ha molta competència per la mancança de ofertes laborals, i és per això que m’ha semblat molt interessant fer recerca sobre aquesta.

A la actualitat, la comunitat de ballarins autònoms emergeix com una força dinàmica en el món artístic, definint-se per la seva independència i creativitat. Aquest col·lectiu abraça la diversitat de formes de dansa, des de la dansa contemporània fins als estils més urbans, dansa clàssica i tota mena de fusions. En un món que evoluciona ràpidament, aquests ballarins autònoms es destaquen per la seva adaptabilitat i resistència, navegant entre projectes diversos, col·laboracions i performances en diversos contextos.

Un exemple històric destacat d’artista que recolza aquesta comunitat és la renombrada ballarina i coreògrafa Pina Bausch. Amb la seva visió innovadora i compromís amb la dansa contemporània, Bausch ha inspirat una generació de ballarins autònoms a seguir el seu propi camí artístic. A través de les seves coreografies revolucionàries, ha donat veu i espai als ballarins per explorar la seva identitat i expressar les seves històries a través del moviment.

En un context més actual, companyes com Jacob Jonas The Company o artistes com Mike Tyrus troben el seu èxit laboral primordialment a partir de les xarxes socials, promocionant el seu producte d’aquesta forma i adaptant a les noves tendències.

La naturalesa autònoma d’aquesta comunitat permet als ballarins experimentar amb la seva pròpia narrativa, sense les restriccions estructurals d’una companyia tradicional. Aquesta llibertat creativa pot ser alhora un desafiament i una oportunitat, ja que requereix una gestió eficient dels recursos i la capacitat d’innovar constantment per mantenir-se rellevants en un món canviant.

Amb la proliferació de les xarxes socials i les plataformes de streaming, els ballarins autònoms han trobat noves maneres de connectar amb l’audiència i compartir les seves creacions. Aquesta visibilitat digital permet a aquests artistes establir relacions directes amb el públic, fent que la dansa sigui més accessible i democratitzant l’accés a la seva obra.

En resum, la comunitat de ballarins autònoms sorgeix com una força vital en el món de la dansa contemporània. Amb la seva independència, creativitat i la influència de visionaris com Pina Bausch, aquests artistes continuen evolucionant i redefinint el panorama de la dansa, oferint una visió única i apassionada que enriqueix la cultura artística actual.

L’etnografia és una metodologia de recerca que s’utilitza en antropologia i altres disciplines socials per a estudiar i comprendre les pràctiques culturals de grups humans específics. Aquest enfocament implica l’observació directa i la participació en la vida diària de la comunitat o grup estudiat. L’objectiu principal és obtenir una comprensió profunda de la cultura, les interaccions socials, les creences, els valors i les pràctiques de la població en qüestió.

El meu kit de camp:

La meva selecció ha estat l’Associació Excursionista de Granollers (AEG) i, en relació amb l’etnografia, puc fer un treball de camp en la cultura de l’Associació: comprendre els seus valors, normes, tradicions i formes d’interacció. Això podria incloure participar en excursions, reunions i altres activitats per a obtenir una comprensió profunda de la vida interna de l’associació.

També contactaré amb l’AEG per veure com planifiquen i executen les excursions, les reunions regulars, o qualsevol cerimònia o activitat única per al grup. Això podria revelar informació sobre la identitat del grup i com es construeix a través d’aquestes pràctiques.

La meva intenció es reunir-me amb ells i poder observar les dinàmiques socials dins de l’associació, com la forma en què es prenen decisions, com s’estableixen les jerarquies informals, i com es resolen els conflictes. Si em dona temps, també podria fer una excursió i així veure la relació de l’associació amb l’entorn natural. Això podria incloure com seleccionen destins per a les seves excursions, com interactuen amb la naturalesa i com concilien la conservació del medi ambient amb la seva activitat.

Altre qüestió important és explorar els significats culturals associats amb l’activitat excursionista, com la importància simbòlica d’uns certs llocs, símbols o pràctiques dins de l’associació, pot ser un altre enfocament etnogràfic.

I per acabar, pot ser útil per a estudiar com l’associació ha evolucionat amb el temps, com ha enfrontat desafiaments i com ha respost a canvis en la societat o en el seu propi context.

Bibliografia:

Youtube. (09 de novembre de 2021) Why Designers should urgently listen to Anthropologists | Michael Leube | TEDxKuchl https://www.youtube.com/watch?v=k8QrsMa170k

Youtube. (10/11/2023). Roberto Langwagen. Antropología del DISEÑO https://www.youtube.com/watch?v=5JrmvyZlCfA

Youtube. (2019). AEG GRANOLLERS. 30a Matagalls Granollers https://www.youtube.com/watch?v=EOVzVUZI65s

Per a fer aquest repte he seleccionat l’Agrupació Excursionista de Granollers. És una entitat nascuda l’any 1928 a la ciutat de Granollers, Barcelona i  ha estat des d’aleshores dedicada a la divulgació de l’excursionisme, en els vessants esportius i culturals.

Si t’agrada el muntanyisme, l’espeleologia, l’escalada, la bicicleta tot terreny, el contacte amb la natura, l’Agrupació Excursionista de Granollers ofereix molts serveis, i podràs fer les activitats que més t’agradin amb les persones que també comparteixen el mateix estil de vida.

Segons la informació recopilada en la seva pàgina web, l’Agrupació Excursionista de Granollers, d’ara endavant l’AEG, neix l’any 1928.

La figura dels socis delegats d’altres institucions, com Maspons i Labrós o Dionís i Puig, van tenir molta importància en l’excursionisme granollerí i català.

La referència més antiga d’una associació excursionista permanent en la ciutat, data de l’any 1889. Es tractava de la Societat Incògnita, no obstant no es pot dir que es tractés d’una entitat nascuda i arrelada a Granollers.

Després de la curta experiència del Centre Excursionista de Granollers (1916-1917) la torxa de l’excursionisme serà recollida pel grup excursionista “Els Ginesters”, considerat com l’embrió que donarà lloc a l’Agrupació Excursionista de Granollers.

L’activitat al llarg de l’any 2003 no para en cap moment i l’arribada de nous socis de totes les edats els encoratja a fer més cursos d’iniciació, campaments infantils, travesses, excursions i conferències, premis literaris i marxes, campionats de ping-pong i xerrades, exposicions i cicles de cinema de muntanya, passejades populars i marxes de resistència, en definitiva una llarga llista d’actes i activitats, no només pels quasi 550 socis que formen l’Agrupació, sinó per tot un col·lectiu, que encara que no siguin socis, assisteixen als esdeveniments de l’entitat.

He escollit aquesta associació perquè sempre m’ha agradat la natura i fer excursions a la muntanya, però, a més,  l’any passat (2022) vaig fer la ruta francesa del camino de Santiago i em va agradar moltíssim l’experiència viscuda. Des de les hores, sempre que puc m’animo a fer una excursió amb les meves amigues i amics per també explorar nous llocs i gaudir de la companya i els paisatges que tenim per Catalunya.

He establert un primer contacte amb l’AEG però encara estic a l’espera de la resposta.

Us deixo algunes de les xarxes socials que tenen perquè així pugueu fer-li un cop d’ull:

• Agrupació Excursionista de Granollers, (2023), https://www.instagram.com/aeg_granollers/ ; https://www.aeg.cat/

• Grup de joves motivats per la muntanya i la natura. Busquem conèixer, aprendre, disfrutar i connectar amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Si vols fer rutes, barrancs, coves i escalar, apuntat a compartir experiències amb nosaltres!

Secció jove de la Agrupació Excursionista de Granollers, (2023)

https://www.instagram.com/seccio_intrepida/

• Una colla de jubilats -als que agrada la muntanya- van organitzar una excursió setmanalment. Fidels al compromís setmanal han anant creixent com a grup i han creat vincles d’amistat entre ells, s’anomenen “Els Ginesters”.

Secció de barranquisme i espeleologia de l’AEG, (2023),

https://www.instagram.com/gieg_granollers/